Humayun
segon emperador mongol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556),[1][2] va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
![]() | |||||||||
Nom original | (fa) نصیرالدین همایون ![]() | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||
Naixement | 6 març 1508 ![]() Kabul ![]() | ||||||||
Mort | 27 gener 1556 ![]() Delhi (Imperi Mogol) ![]() | ||||||||
Causa de mort | Mort accidental ![]() ![]() | ||||||||
Sepultura | Mausoleu de Humayun ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Altres noms | نصيرالدين همايون (persa) | ||||||||
Religió | Islam ![]() | ||||||||
Es coneix per | Emperador mogol | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | monarca ![]() | ||||||||
Família | |||||||||
Família | Dinastia Mogol ![]() | ||||||||
Cònjuge | Mah Chuchak Begum | ||||||||
Fills | Akbar ( ![]() ![]() Bakshi Banu Begum (en) ![]() ( ![]() ![]() Bakht-un-Nissa Begum (en) ![]() ( ![]() Mirza Muhammad Hakim (en) ![]() ( ![]() Al-aman Mirza (en) ![]() ( ![]() ![]() Sakina Banu Begum (en) ![]() ( ![]() ![]() | ||||||||
Pares | Bàber i Mahum Begum | ||||||||
Germans | Gulbadan Begum (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||||||
Parents | Kamran Mirza (germanastre) | ||||||||
![]() ![]() |
Fill de Bàber i de la seva tercera esposa Mahum Begum,[3] Humayun va succeir el seu pare a l'Índia a l'edat de 22 anys, mentre que el seu germanastre Kamran Mirza, que més tard esdevindria el seu rival, obtenia la sobirania de Kabul i Lahore, les zones més septentrionals de l'imperi. Va perdre els seus territoris quan els va prendre l'afganès Xer-Xah Suri, però els va recobrar quinze anys més tard amb l'ajut del xa de Pèrsia, on s'havia exiliat temporalment.[4]
Humayun va tornar a l’Índia acompanyat per un seguici de nobles perses, el que va significar un canvi important a la cort mogola, on gran part dels costums encara originals de l'Àsia central van ser eclipsats amb força per les influències perses, tant a nivell artístic, en especial pel que fa a l'arquitectura i la miniatura decorativa, com cultural, amb la llengua i la literatura.