From Wikipedia, the free encyclopedia
El huastec o téenek és una llengua maia parlada a nord de la costa del golf de Mèxic, als estats de San Luis Potosí, Veracruz i Tamaulipas pels huastecs. És l'única llengua viva de la branca huasteca d'aquesta família lingüística. També és l'única que es troba fora del gran àmbit territorial de les llengües maies, és a dir, el sud-est de Mèxic, Guatemala i El Salvador. Les hipòtesis per explicar aquesta separació apunten a dues possibilitats: que abans de la separació lingüística, hi havia un corredor de llengua maia que ocupava tota la costa del golf, o bé; que fa uns tres mil anys, els parlants de l'antecessor del huastec van emigrar des de l'àrea nuclear maia cap al nord. En l'actualitat, el huastec té 173.233 parlants (més de 90.000 a San Luis Potosí i més de 50.000 a Veracruz).[1]
Teenek | |
---|---|
Altres noms | wastek |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 173.233 (2000) |
Parlants nadius | 150.000 |
Autòcton de | San Luis Potosí, Veracruz, Tamaulipas. |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües huasteques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-3 | hus |
Glottolog | huas1242 |
Ethnologue | hus |
IETF | hus |
Endangered languages | 2085 |
El nom de l'idioma huasteco en la pròpia llengua és téenek, encara que generalment se'l coneix com a "huastec". Aquest és en realitat el nom nàhuatl.
Seguint l'estructura de les altres llengües maies, el huastec o "téenek" és una llengua ergativa, és a dir, un sistema on els verbs afegeixen sufixos i prefixos a una arrel per indicar persones (1a, 2a, o 3a), nombre (singular o plural), temps (acció perfecta o acció imperfecta) o altres característiques (participi gerundi).
S'emet un programa de ràdio en huastec en l'emissora XEANT-AM, amb base a Tancanhuitz de Santos, San Luis Potosí, patrocinada per la CDI.
El huastec té tres dialectes, que tenen una profunditat de temps de no més de 400 anys (Norcliffe 2003:3). Es parla en una regió del centre-est de Mèxic coneguda com la Huaxteca.
En les següents taules es presenten els fonemes del huastec, acompanyats a l'esquerra pels seus equivalents símbols en l'ortografia maia.[3]
Bilabial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusives | Sordes | p [p] | t [t] | k [k] | kw [kʷ] | ’ [ʔ] | ||
Ejectives | tʼ [tʼ] | kʼ [kʼ] | kwʼ [kʼʷ] | |||||
Sonores | b [b] | |||||||
Fricatives | th [θ] | s [s] | x [ʃ] | j [h] | ||||
Africades | Sordes | tz [t͡s] | ch [t͡ʃ] | |||||
Ejectives | tzʼ [t͡sʼ] | chʼ [t͡ʃʼ] | ||||||
Nasals | m [m] | n [n] | ||||||
Líquides | l [l] | |||||||
Vibrants | r [r] | |||||||
Semivocals | w [w] | y [j] |
El huastec és una llengua accentual. L'accent cau en l'última vocal llarga de cada paraula. Si la paraula no té una vocal llarga, l'accent cau en la primera vocal.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.