Horacio Franco
músic, professor i director d'orquestra / From Wikipedia, the free encyclopedia
Horacio Franco (Ciutat de Mèxic, 11 d'octubre de 1963) nom artístic de Horacio Daniel Franco, és un músic, professor i director d'orquestra mexicà, destacat en la interpretació de la flauta dolça.[1] Franco ofereix una mitjana de 150 concerts a l'any, en el qual integra música clàssica, popular i tradicional.[2] Atén per igual presentacions en sales de concert connotades com en escoles o places públiques.[1] És a més activista pels drets de les comunitats LGBT.
(2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 octubre 1963 (60 anys) Ciutat de Mèxic |
Residència | Ciutat de Mèxic |
Formació | Conservatori d'Amsterdam Conservatori Nacional de Música de Mèxic |
Activitat | |
Ocupació | músic, director d'orquestra |
Instrument | Flauta dolça i flauta |
En 1974 va veure a una companya d'escola secundària tocar una peça breu de Mozart en el piano. La família del músic no comptava amb recursos per comprar-li un, per la qual cosa va decidir estudiar i interpretar flauta i violí, instrument que va triar per estudiar, abans de complir la majoria d'edat al seu país, en el Conservatori Nacional de Música de Mèxic.[3]
La carrera de flauta dolça no existia en aquest centre d'estudis.[4] Després de demanar una audició al llavors director de l'Orquestra de cambra del conservatori, Icilio Bredo, escoltar-li tocar una peça de Vivaldi, est li va permetre ser solista amb aquest assembli. Als 13 anys, el 12 d'abril de 1978, va interpretar el Concert en la menor de Vivaldi per a flauta de bec i acompanyament instrumental de Vivaldi, acompanyat de l'esmentada orquestra.[1] Li va ser permès fundar la carrera de flauta dolça en el conservatori mexicà.[1]
Va prosseguir els seus estudis en el Conservatori d'Holanda amb Marijke Miessen i Walter van Hauwe, on va obtenir el grau de solista cum laude.
Entre 1986 i 1994 va formar amb Luisa Durón i Bozena Slawinska el Trio Hotteterre; entre 1993 a 1998 va ser fundador, director i intèrpret de la Capella Cervantina, que es convertiria en la Capella Barroca de Mèxic, un assembli dedicat a la interpretació i recerca de la música barroca amb instruments i intèrprets especialitzats en aquest període musical. Fundaria també en aquests anys l'Orquestra Barroca Capella Puebla.
Diversos autors han escrit música perquè Franco la interpreti com Graciela Agudelo, Lucía Álvarez, Karl Bellinghausen, Sergio Berlioz, Sebastián Castagna, Sergio Cárdenas, Daniel Catán, Jorge Còrdova, Luis Jaime Cortés, Gal Durán, Felipe De Jesús Sánchez, Juan Fernando Durán, Itziar Fadrique, Víctor García Pichardo, Teófilo Gözman, María Granillo, Rosa Guraieb, Manuel, Alejandro Gutiérrez, Déborah Hadaza, Rafael Hubberman, Hector Infanzón, Martha Lambertini, Ana Lara, Mario Lavista, Paul León, Fernando Lomelí, Armant Lluna, Juan Marcial Martínez, Antonio Navarro, Gabriela Ortiz, Emmanuel Ontiveros, Hilda Parets, Jerónimo Rajchenberg, Rodolfo Ramírez, Ricardo Cingle, Marcela Rodríguez, Pablo Rubio, Rafael Rom Tavizón, Carlos Sánchez, Israel Sánchez, Alejandro Silva, Eduardo Soto Millán, Salvador Torre, Armando Torres, Eugenio Toussaint, Michael Wolpe i Ricardo Zohn.[2]
Com a director d'orquestra ha estat convidat a conduir les següents agrupacions musicals: Cappella Cervantina (1993-1998), Camerata de la Filharmònica de Querétaro (1995), Orquestra de cambra de Morelos (1995), Solistes Assembli del INBA (1996), Academy of St Martín in the Fields (1997), Georgian Chamber Orchestra, (1997), Camerata Aguascalientes, (1998 a 2001), Orquestra de cambra de la Universitat de l'Estat de Mèxic, (1999), Orquestra de cambra de Belles arts, (2002), Orquestra Barroca Capella Pobla, (2004-2005), Camerata de Coahuila (2004 a 2008), Cappella Cervantina (2007), Cor de Madrigalistas de Belles arts (2008 i 2010 a 2011), Orquestra Filharmònica de l'Estat de Querétaro (2008) i l'Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic (2008 i 2009).[2]