Homo luzonensis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Homo Luzonensis és una espècie d'homínid extint conegut a partir de restes fossilitzades descobertes a la cova del Callao, Peñablanca (Cagayan, Filipines) el 2007 per Armand Salvador Millars. Específicament, la troballa va consistir en un metatarsià de sols 61 mil·límetres que, quan es va datar, va resultar ser d'almenys aproximadament 67.000 anys. Ha estat observat pels investigadors que l'humà de Callao tenia probablement menys de quatre peus d'alçada. Els investigadors també creuen que el poble aeta, els habitants actuals de la muntanya de Luzón, podrien ser descendents de l'humà de Callao.[1][2][3][4][5][6][7]
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Primates |
Família | Hominidae |
Tribu | Hominini |
Gènere | Homo |
Espècie | Homo luzonensis |
Nomenclatura | |
Epònim | Luzon i cova de Callao |
El 2010, la classificació biològica de l'humà de Callao era incerta. L'os metatarsià descobert (Dret MT3 - l'os petit de l'extrem del dit mig del peu dret) s'ha identificat com a procedent d'una espècie de gènere Homo, però la classificació exacta de l'espècie és incerta. S'ha especulat que l'humà de Callao pugui ser Homo sapiens, o també Homo floresiensis.[8] Es requereix de més quantitat de material i recerca per precisar la classificació.[9][10]
Gràcies a excavacions realitzades a la cova del Callao des de 2007, s'han trobat 13 restes, que són principalment dents, dits de la mà i del peu i part d'un fèmur, la qual cosa ha donat lloc al descobriment de l'espècie el 10 d'abril del 2019. Se'n desconeixen algunes característiques com la forma de la cara i l'alçada, ja que no se n'ha trobat cap crani i el fèmur que es va trobar està trencat.[11]