Història de Suïssa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura. Trobem un poblament litoral al voltant dels llacs suïssos, els quals són utilitzats per a la supervivència en forma de cabanes a sobre de l'aigua.
El ferro marca notablement l'esdevenir del país per la presència de tribus celtes. La història de Suïssa comença amb Juli Cèsar i els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies. Cèsar i el poder romà batalla contra tribus celtes fins a aconseguir romanitzar el territori. El nom actual del país es treu precisament del contacte amb Roma. Helvècia és la paraula llatina per a designar Suïssa. La presència romana s'hi fa efectiva amb l'ascens d'August al poder.
A la caiguda de Roma i l'entrada de pobles germànics, Suïssa esdevé una cruïlla o enforcall de diversos pobles que esbossen les fronteres lingüístiques del país. A l'est l'alemany i el romanx, al sud l'italià i a l'oest el francès. La coexistència entre alamans i burgundis porta a l'evolució del llatí vers una nova llengua, el romanx, única llengua originària del territori helvètic. Els burgundis són els únics ocupants que arriben a construir diversos regnes, el més important dels quals fou el Regne de Provença o Baixa Borgonya.
Després de la Lluita de les investidures que enfrontà la dinastia dels Hohenstaufen amb el papat, s'organitza la primera unió de cantons per fer front a la dinastia dels Habsburg. Efectivament amb la mort de l'últim rei de Provença, el territori suís és unit al Sacre Imperi romà. Aquest manté un control ferri sobre el territori suís i això no fou del gust de la noblesa local, que amb el temps acaba organitzant una confederació amb el fi d'aconseguir l'emancipació del Sacre Imperi romà.
Neix d'aquesta manera un dels règims més originals a Europa: la confederació. Els diferents estats o entitats independents feudals són les primeres a elaborar un sistema d'aliança que no és equiparable a la federació però que dura fins als nostres dies sota diferents règims com ara la monarquia o la democràcia. Després la Confederació dels vuit cantons es constitueix per aliances defensives successives fins al 1481.
Durant els segles següents, la Confederació dels tretze cantons es construirà progressivament i aconseguirà la independència el 1648. Fins i tot molt abans del tractat de Westfàlia, que li concedeix l'autodeterminació, les lligues suïsses ja se senten prou lliures i per això mateix batallen al costat de França en les guerres d'Itàlia. França, per la seva banda, espera fer-se amb els cantons confederats per acomplir la unitat de Borgonya. L'aliança entre francesos i suïssos es va renovant tot al llarg dels segles següents a pesar que la banda suïssa hagi de jugar als equilibris i fer la guerra en contra seva i dels seus aliats per mantenir la independència.
Les guerres de religió sacsegen de forma durable el territori suís. Els diferents corrents protestants irrompen en territori helvètic: swigilisme, calvinisme, anabaptisme, etc. Els estats cantonals es veuen durant pràcticament dos segles immersos en guerres entre estats protestats i catòlics. Això provoca una pèrdua de capacitat armamentística vers l'exterior i fa perillar la independència helvètica. Només amb el final de la Guerra dels Trenta anys Suïssa assoleix una pau durable que té bones repercussions econòmiques.
La Il·lustració a Europa és en part gràcies als intel·lectuals suïssos, que constitueixen conjuntament el pensament filosòfic de la República de les Lletres. Rousseau, Voltaire o Diderot són alguns dels noms més destacats de nacionalitat suïssa que contribuïren a promoure una Europa diferent. El territori suís esdevé en aquesta època un centre de divulgació del pensament il·lustrat gràcies a la impremta. La població s'alfabetitza a poc a poc mentre que entra en l'espai públic el debat sobre si l'escola hauria de ser obligatòria, pública i gratuïta. Les noves idees de la Il·lustració són les responsables que anys després a França esclati una revolta descomunal que aboleix la monarquia i inaugura l'era contemporània.
Dividida i reorganitzada en República Helvètica durant la seva ocupació per la França revolucionària, Suïssa obté el 1803 de Bonaparte un estatut federal, dins de França. Suïssa passa llavors a vint-i-dos cantons abans de recuperar la seva independència el 1815.
Tot al llarg del segle xix Suïssa es troba en esborrany. Les idees entre absolutistes i liberals s'enfronten a vegades amb les armes a la mà. L'estat liberal s'imposa finalment i Suïssa decideix erigir definitivament una confederació d'estil federal després d'anys de polèmica, guerres i debats. Alhora l'Imperi prussià voldria que Suïssa formés part de la unificació Alemanya. Les tensions entre Prússia i Suïssa no arribaren a la sang, però hi estigueren ben a prop.
És de les guerres promogudes entre pannacionalismes discordants que nasqué la Creu Roja. Un ciutadà suís decidí crear una organització internacional d'ajut als soldats ferits que progressivament esdevé una vàlvula d'ajuda per a les víctimes de la guerra. Paral·lelament, el territori helvètic es forma en tant que nació, nodrint-se del nacionalisme romàntic i liberal alhora. Suïssa es vol una nació que reivindica romànticament totes les seves llengües.
D'altra banda, el territori suís també introdueix de forma més ràpida i precursora la Revolució industrial. Per bé que el socialisme hi circulà, mai aconseguí esdevenir un contrapoder real al capitalisme de democràcia liberal. Durant les dues guerres mundials, l'espectre de la invasió és una por constant que fa témer els pitjors escenaris al govern suís i per aquest motiu la diplomàcia suïssa juga a la manera andorrana. Oficialment i de cara a la galeria, el país és neutral.
Després de les dues guerres, Suïssa decideix que no vol participar en l'ONU vist que l'SDN no ha tingut resultat i que la seva activa participació en l'època es feu totalment en contra seva. Tanmateix, gràcies a la manca de guerres i al desenvolupament del capitalisme en territori suís, l'estat entrà en els anomenats anys daurats, Trenta Glorioses o Llarg boom, segons la denominació per països.
En aquest període Suïssa veu augmentar el seu nivell de vida. S'hi introdueix la societat de consum, la seguretat social, el moviment sufragista, etc. En aquests anys de bonança i, malgrat que s'hagi declarat altre cop neutral davant la guerra freda, la diplomàcia suïssa es proposa com a mediadora en els conflictes. Finalment, l'entrada de la globalització després que Reagan i Thatcher decidissin emprendre una liberalització a gran escala, accelerada per la caiguda del mur de Berlín, posa suïssa i els microestats europeus en el punt de mira a principis de segle XXI.
El finançament del terrorisme, l'evasió d'imposts de les fortunes, els tripijocs de les multinacionals per tal de no pagar imposts, la necessitat de no deixar que el soft-power xinès s'estengui, entre altres, porten estats com França o el Regne Unit a contestar l'existència dels paradisos fiscals. Suïssa n'és un precisament i la conjuntura internacional hi va llavors en contra.