Història de La Corunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de La Corunya comença amb l'evidència d'assentaments preromans com el del castre d'Elviña. La tribu dels àrtabres eren els pobladors de la zona que comprén la ria de La Corunya o ria del Burg i la ria de Ferrol. Se suposa que la població local mantindria en algun moment relacions comercials amb els fenicis (i cartaginesos) i amb les Illes britàniques per la ruta de l'estany.
Segons Cassi Dió, al 62 ae, una esquadra romana dirigida per Juli Cèsar arriba a l'indret que les fonts clàssiques denominen Brigantium o Brigantum. Aquest és l'esment més antic de la zona, tot i que cal dir que Cassi Dió visqué entre els s. I i II de, i els fets que narra van ocórrer més de 200 anys abans.
Hi ha una disputa no resolta sobre si realment Brigantium fa referència a La Corunya (antics castres com els d'Elviña i Nostián), doncs hi ha estudis que contradiuen aquesta opinió i la situen a l'actual Betanzos (antic Castro de Untia): aquesta és la capital (Flavium Brigantium) d'un extens territori que encloïa el port de Pharum Brigantium, l'actual Torre d'Hèrcules (que al seu torn s'associa amb la llegenda de la Torre de Breogan).[1] La ria de Betanzos en l'antiguitat era navegable fins a l'interior del poble per vaixells de gran importància (deixà de ser-ho a partir de l'edat mitjana per l'augment en la deposició de sediments al seu jaç), i per això és versemblant un esment com aquest:
« | ... navegant al llarg de la costa, fins a Brigantium, ciutat de Callaecia, els atemorí i els sotmeté pel rugit de la navegació, perquè mai no havien vist una esquadra. | » |
— Cassi Dió[2] |
Al segle II de, els romans edificaren el far conegut hui com la Torre d'Hèrcules, i això mostra la importància del moviment comercial en aquestes aigües. Encara continua funcionant: és l'únic far d'origen romà que queda en peus actiu en tot el món: fou mitificat en diverses llegendes que pretenen explicar l'origen de la ciutat: segons una, Hèrcules alçà la torre sobre el cadàver del seu enemic Gerió, a qui venia perseguint des de Tartessos, i fundà una ciutat, a la manera grega, per concentrar la població disseminada a la zona circumdant (La Corunya seria la primera o la més bella, de la qual Hèrcules s'enamorà); segons una altra llegenda, és la torre que construí l'heroi celta Breogán a la mítica ciutat de Brigantia, per poder veure des de dalt les costes britàniques. També es vol veure en "Coruña" un derivat fonètic de "columna", i això evoca alhora la forma de la torre i les columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar, d'on prové tant l'heroi grec com el conqueridor romà), a més dels penya-segats de Cornualla (on es dirigeix la mirada del rei celta).[3]
Una teoria més recent de Theo Vennemann (Oberhausen-Sterkrade, 1937), professor emèrit de la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, indica que el topònim Coruña deriva d'una paraula fenícia "Karn", el significat de la qual és 'banya'. Al·ludiria d'aquesta manera a la forma de la península que es forma entre el port i les platges de Riazor i Orzán, dins les quals hi ha la Torre d'Hèrcules. L'explicació etimològica seria la següent: l'esquelet consonàntic de Coruña seria "krn", semblant al que es produeix a Cadis, el nom del qual prové etimològicament de "Gdr", que significa 'fortificació'. Segons això, La Corunya va ser nomenada per navegants anteriors a l'època romana, molt probablement fenicis.Segons aquest professor la forma fenícia «‘a Karn» hauria evolucionat a «Caronium» en l'època romana.[4]
El topònim Brigantium, d'origen celta (l'arrel briga, molt comuna a les ciutats celtes de la península Ibèrica, significa 'lloc alt'), podria no correspondre a l'actual ciutat, i devia representar en l'antiguitat no una localitat, sinó una àrea més àmplia del nord de l'actual província de la Corunya (com la ria de Betanzos o la comarca de Bergantiños).[5]
Claudi Ptolemeu qualificà de "gran port" Brigantium Flavium (la denominació Flavium la relaciona amb la dinastia Flàvia -any 69 al 76-). Pau Orosi indica: Brigantia Callaetiae civitas altissimam Pharum erigit. Aethicus d'Ístria[6] i Estrabó parlen del port Brigantio. L'itinerari d'Antoní recull una Brigantium portuària. La identificació d'aquests testimoniatges com una ciutat o una altra de l'entorn, costanera o situada més a l'interior, ha estat objecte de debat des de molt antic.[7]
Brigantium persistiria fins a finals del s. X, quan fou destruïda durant les ràtzies d'Almansor pel nord-oest peninsular (la del 997 afectà Braga i Santiago de Compostel·la); als segles anteriors ja hauria sofert els atacs dels vikings o normands (particularment, un desembarcament datat l'any 846). La població se'n traslladà a un lloc més protegit, terra endins, a l'extrem sud de la ria del Burg, l'actual municipi de Culleredo. La localitat desapareix quasi completament dels registres històrics fins que al 1208 Alfons IX n'ordena la refundació i li atorga privilegis econòmics.