Història d'Extremadura
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica. Està composta per les dues províncies més extenses d'Espanya: Càceres i Badajoz.
Extremadura és bressol dels més famosos conqueridors del Nou Món, Francisco Pizarro i Hernán Cortés, conqueridors dels imperis incaic i asteca, respectivament. Molts altres i importants conqueridors també van néixer a Extremadura. El Dia d'Extremadura se celebra el 8 de setembre.
Sobre els orígens del nom d'Extremadura hi ha diverses hipòtesis:
- El nom d'Extremadura deriva del llatí Extrema Dorii[1] ('Extrems del Duero', o més aviat 'en l'altre extrem' del Duero, fent referència a la seva posició al sud d'aquest riu), amb el qual es designaven els territoris situats al sud de la conca del riu Duero (i els seus afluents).
- No obstant això, avui gaudeix de molta major acceptació la tesi que el vocable Extremadura s'usava, en general, durant la Reconquesta per denominar a les terres situades en els «extrems»,[2] la frontera dels regnes cristians del nord (en particular, dels regnes de Lleó i Castella) amb Al-Àndalus. Així, Extremadura és el nom que reben les terres de frontera de Castella, entorn de l'actual província de Sòria (l'escut de la seva capital diu Soria pur cap de Estremadura): es tractaria de l'anomenada Extremadura castellana; i Extremadura és el nom que reben també els territoris «extrems», més allunyats i en primera línia de defensa enfront de l'enemic islàmic durant la Reconquesta, del Regne de Lleó, que ocuparia inicialment bona part de l'actual província de Càceres, per estendre's cap al sud després de la conquesta del regne taifa de Badajoz: es tractaria aquesta, doncs, sensu stricto, de l'anomenada Extremadura lleonesa. No s'ha de confondre amb l'antiga província portuguesa d'Estremadura, encara que l'origen etimològic sigui el mateix.