Hipermutació somàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hipermutació somàtica (SHM) és un mecanisme cel·lular, que forma part de la manera com s'adapta el sistema immunitari a nous elements estrany (per exemple bacteris). La seva funció és diversificar els receptors que utilitza el sistema immunitari per reconèixer elements estranys (antigen) i permet al sistema immunitari adaptar la seva resposta a les noves amenaces que es produeixen al llarg de la vida d'un organisme.[1] La hipermutació somàtica implica un procés de mutació programada que afecta les regions variables dels gens de la immunoglobulina. A diferència de molts altres tipus de mutacions, la SHM afecta només a cèl·lules immunitàries individuals i les seves mutacions no es transmeten a la descendència.[1]
S'està estudiant la possibilitat que una hipermutació somàtica incorrecta sigui un possible mecanisme del desenvolupament de limfomes de Limfòcits B.[2]