Hereros
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els hereros són un poble africà que principalment viu a Namíbia, on són el 7,54% de la població. Parlen una llengua bantu, otjiherero. Es caracteritzen per emprar com a ferraters alguns estrangers (lemba). El seu nom prové del castellà herrero (també els anomenen helelo), i cap al segle xviii adoptaren la parla dels bantús veïns. Antigament tenien un foc sagrat vigilat per una casta de sacerdots hereditaris segons el clan patriarcal (oruzo), pel qual es diferencien tots ells, o bé pel matriarcal (eanda). Fabriquen cistelles i recipients de fusta, fang i metall.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Plan_Odendaal.png/320px-Plan_Odendaal.png)
![]() | |
Tipus | pastoral people (en) ![]() ![]() |
---|---|
Població total | 224.000 (2016)[1] |
Llengua | Otjiherero |
Religió | Luteranisme |
Grups relacionats | Altres pobles Bantu |
Geografia | |
Estat | Àfrica Sud-occidental Alemanya, Angola, Botswana i Namíbia ![]() |
Regions amb poblacions significatives | |
![]() ![]() ![]() |
Eren un poble força nombrós que va dur a terme una aferrissada resistència a l'establiment de l'Àfrica del Sud-oest Alemanya, raó per la qual foren delmats. Per tal d'aprofitar la seva rivalitat amb els ovambo, durant els anys 1960 van crear per a ells el bantustan d'Hereroland. Políticament, han estat hostils al SWAPO i propers a altres grups com la SWANU.