Helen G. Edmonds (Lawrenceville, 3 de desembre de 1911 - Hospital Universitari Duke, 9 de maig de 1995) fou una historiadora i líder cívica afroamericana estatunidenca. Fou la primera dona negra que es va doctorar a la Universitat Estatal d'Ohio.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1911  Lawrenceville (Virgínia) |
| Mort | 9 maig 1995 (83 anys) Hospital Universitari Duke (Carolina del Nord) |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Formació | Universitat Estatal d'Ohio - història (–1938) Universitat Estatal Morgan - història (–1933) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiadora, acadèmica |
| Ocupador | Universitat Central de Carolina del Nord (1941–1977) Seminari Teològic de Virgínia, catedràtica (1934–1935) |
| Membre de | |
| Cronologia | |
| 1977 | jubilació
|
| Premis | |
| |
 | |
Edmonds va néixer el 3 de desembre de 1911 a Lawrenceville, Virgínia. Els seus pares foren John Edward i Ann Williams Edmonds. Va tenir un germà, Harry i una germana, Lucille. Va estudiar a l'institut de Saint Paul i a la universitat júnior de Lawrenceville.
Edmonds va estudiar a la Universitat Estatal Morgan deBaltimore, on es va graduar en història el 1933.[2] El 1946 va esdevenir la primera dona negra que es va doctorar a la Universitat Estatal d'Ohio. La seva dissertació, The Negro and Fusion Polítics in North Carolina, 1894-1901, va esdevenir el seu primer llibre publicat el 1951.[1] Entre el 1954 i el 1955 va fer la seva recerca postdoctoral a la Universitat de Heidelberg a Alemanya Occidental.[4]
Entre el 1934 i el 1935 fou professora d'història, llatí i grec a la Universitat Virginia Theological Seminary de Lynchburg, Virgínia.[1][2] El 1941 començà a ser professora de la Universitat Central de Carolina del Nord; en va ser fins a la seva jubilació el 1977. Va gaudir de moltes posicions en aquesta institució; entre el 1941 i el 1977 en fou professora, fou directora del departament d'història entre el 1963 i el 1964 i fou degana de l'escola d'arts i ciències entre el 1964 i el 1971.[5] El 1989 es va nombrar una aula amb el seu nom per honorar-la.[6]
Durant la seva carrera, Edmonds va fer conferències a més de 100 universitats del país i de l'estranger.[2] Durant la seva vida va rebre vuit honoris causa.
Edmonds fou una membre activa del Partit Republicà.[2] A la Convenció Nacional Republicana de 1956 va secundar la nominació de Dwight D. Eisenhower, cosa que la va convertir en la primera dona negra que va secundar una nominació d'un candidat a la presidència dels Estats Units.[1]
El 1970, Edmonds fou delegada de l'Assemblea General de les Nacions Unides.[2][3][7] Va presidir la delegació dels Estats Units al Tercer Comitè de les Nacions Unides, i va ser fixat pel Consell del Cos de Pau pel President Richard Nixon.
Edmonds morí a l'hospital universitari Duke de Durham, Carolina del Nord el 9 de maig de 1995, a l'edat de 83 anys.[1]
- Helen G. Edmonds The Negro and Fusion Politics in North Carolina, 1894-1901. University of North Carolina Press, 1951. ISBN 1469610957.
- Helen G. Edmonds Black Faces in High Places: Negroes in Government. Harcourt Brace Jovanovich, 1971. ISBN 9780153710735.
- Professora distingida de la North Carolina Central University[1]
- Vuit honoris causa[2]
- Premi de la distinció escolar per la American Historical Association[4]
- Distingida com dona de Carolina del Nord[4]
- 1975 – O. Max Gardner Premi per la "greatest contribution to the welfare of the human race" (la contribució més important pel benestar de la raça humana)[7]
- 1977 – La conferència anual anomenada Helen G. Edmonds Graduate Colloquium of History fou establerta per antics estudiants seus.[7]
- 1982 – Premi Candance en història[8]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
