Haplogrup D del cromosoma Y humà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'haplogrup D del cromosoma Y humà és un haplogrup format a partir de l'haplotip CTS3946 del cromosoma Y humà.
Es creu que va ser originat a Àsia fa qüestió de 73.200 anys.[1] Juntament amb l'haplogrup E, D conté el polimorfisme distintiu YAP, que indica el seu origen ancestral comú.
Tant l'haplogrup D com l'E contenen el canvi M168, que és present en tots els haplogrups del cromosoma Y, excepte en l'A i el B.
Com l'haplogrup D i l'haplogrup mitocondrial M, es creu que representa una gran migració costanera al llarg del sud d'Àsia, des d'Aràbia fins al sud-est d'Àsia i després cap amunt, cap al nord d'Àsia. Es troba actualment en alta freqüència entre les poblacions del Tibet, el Japó, i les illes Andaman, encara que curiosament no a l'Índia. Els ainus del Japó i els jarawa i onge de les Andaman destaquen per posseir-lo quasi exclusivament, tot i que l'haplotip C també és posseït per un 10% aproximat dels ainu, una proporció semblant a la dels japonesos. L'haplotip D també es troba a freqüències baixes moderades en totes les poblacions de l'Àsia central i nord-est d'Àsia, així com en els xinesos de la Xina i en altres poblacions minoritàries de Yunnan que tenen llengües tibetoburmaneses amb proximitat amb els tibetans.
A diferència de l'haplogrup C, aquest no va viatjar des d'Àsia cap al nou món.
L'haplogrup D és també destacable per la seva extrema diferenciació geogràfica amb un subgrup diferent de l'haplogrup trobat exclusivament en cada una de les poblacions que contenen un elevat percentatge de l'haplotip D: l'haplogrup D1a1 entre els tibetans (també en els mongols i xinesos, que mostren freqüències molt baixes de l'haplogrup D), l'haplogrup D1a2 entre les diverses poblacions de l'arxipèlag japonès, i l'haplogrup D* entre els habitants de les illes Andaman. Aquesta aparentment antiga diversificació de l'haplogrup D suggereix que podria ser millor caracteritzat com un "superhaplogrup" o "macrohaplogrup". Els haplotips D trobats en les illes del Japó estant particularment diferenciats, i duen un complex de com a mínim cinc mutacions individuals al llarg de la branca interna de l'haplogrup D, distingint-los clarament dels haplotips dels cromosomes dels tibetans i els habitants d'Andaman, i proporcionant la forta evidència que l'haplogrup D1a2 era l'haplotip de la població ancestral que va desenvolupar la cultura Jōmon del Japó.