From Wikipedia, the free encyclopedia
Hanif Kureishi FRSL (nascut el 5 de desembre de 1954 a Londres), és un escriptor, dramaturg i director anglo-pakistanès que ha tocat temes com raça, nacionalisme, immigració i sexualitat en les seves obres.
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1954 (69 anys) Londres |
| Formació | King's College de Londres Ravens Wood School Universitat de Lancaster London South East Colleges |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, guionista, novel·lista, escriptor, director de cinema |
| Activitat | 1976 - |
| Ocupador | Universitat de Kingston |
| Membre de | |
| Premis | |
Signatura  | |
     
 | |
Es va criar a Kent i va estudiar filosofia al King’s College de Londres. Comença a escriure teatre i guanya el George Devine Award amb Outskirts. D'entre els seus guions de cinema, destaquen les pel·lícules La meva preciosa bugaderia (nominada a l'Oscar al millor guió original), Sammy and Rosie Get Laid, Le Week-End i London Kills Me (que també va dirigir). Publica en català les següents novel·les: El buda del suburbi (Premi Whitbread a la millor primera novel·la), L'àlbum negre, Intimitat, Una cosa per explicar-vos, L'última paraula i Res de res. És autor de diverses col·leccions de contes i d'obres d'assaig. Els seus llibres han estat traduïts a trenta-sis idiomes. Kureishi és comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres i ha rebut el Premi PEN/Printer (2010). Treballa com a professor d'escriptura creativa a la Universitat de Kingston.[1] Està casat i és pare de tres fills.
La seva obra més coneguda és La meva preciosa bugaderia, guió sobre un noi homosexual de pares pakistanesos durant els anys 80, per a una pel·lícula dirigida per Stephen Frears. Va guanyar el premi al millor guió de l'Associació de Crítics de Nova York i també va ser nominat a l'Oscar i al BAFTA als millors guions originals.
El seu llibre El buda dels suburbis (1990) va guanyar el Premi Whitbread a la millor novel·la de debut, i es va convertir en una sèrie televisiva a la BBC amb una banda sonora composta per David Bowie.
Intimitat (1998), esdevingué polèmic car la temàtica del llibre, sobre un home que abandona la seva dona i els seus fills, ja que se sent rebutjat físicament i emocionalment per la seva esposa, coincidia amb la situació personal de l'autor en aquell moment. El 2001 la novel·la va ser adaptada (amb grans canvis, però) al cinema de la mà de Patrice Chéreau. És una tragèdia sobre els somnis, que no es fan realitat per aquells amants que no volen fer mal als altres, o trencar una família. La pel·lícula va guanyar dos Ossos al Festival de Berlín: un Os d'Or a la millor pel·lícula, i un Os de Plata a la millor interpretació femenina (Kerry Fox), tot i la polèmica que suscitaven les seves escenes de sexe explícit.
La següent polèmica va sorgir del seu drama La Mare, adaptat al format cinematogràfic per Roger Michell, i que va guanyar un Primer Premi conjunt al Festival de Canes. El film mostra una relació entre dues persones de generacions diferents, en la qual una dona anglesa de setanta anys (Anne Reid) decideix seduir el xicot de trenta anys (Peter Vaughan) de la seva filla. Per tal d'evitar que les escenes massa permissives fossin censurades i tallades del metratge final es va decidir fer servir dibuixos de caràcter realista.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
