compositor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Gérard Grisey (Belfort, 17 de juny de 1946 - Le Kremlin-Bicêtre, 11 de novembre de 1998) va ser un compositor francès de música contemporània.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 juny 1946 Belfort (França) |
Mort | 11 novembre 1998 (52 anys) Le Kremlin-Bicêtre (França) |
Formació | École Normale de Musique de Paris Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Ocupació | compositor, professor d'universitat |
Ocupador | Conservatoire de Paris Universitat de Califòrnia a Berkeley |
Gènere | Música clàssica |
Moviment | Música clàssica i Música espectral |
Professors | Olivier Messiaen |
Alumnes | Evan Ziporyn |
Instrument | Acordió |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
Gèrard Grisey neix a Belfort, França el 17 de juny de 1946. Va estudiar al conservatori de Trossingen, Alemanya, entre 1963 i 1965, abans d'entrar al Conservatori de París, on fou alumne d'Olivier Messiaen entre 1965 i 1967, i amb Henri Dutilleux entre 1968 i 1972. També va estudiar electroacústica amb Jean-Etienne Marie el 1969, acústica amb Emile Leipp l 1974 i va assistir als cursos de Darmstadt de 1972 amb Iannis Xenakis i György Ligeti. El 1973, durant la seva estança a la Vila Medici, Roma funda el grup l'Itinéraire amb Tristan Murail, Roger Tessier i Michael Levinas. Posteriorment t'ambé s'hi uneix Huges Dufourt.[1]
Durant la major part de la seva carrera professional, va exercir com a professor a diferents institucions com La Universitat de California, Berkeley, el Conservatori de París o els cursos d'estiu de Darmstadt,[2] tenint entre els seus alumnes la compositora italiana Lucia Ronchetti i l'alemany Arnulf Herrmann.
El compositor mor sobtadament a causa d'un aneurisma l'any 1998.
Grisey és un dels màxims exponents del corrent conegut com a espectralisme, molt influent a França durant la dècada de 1980. Ell, juntament amb Murail i Dufourt, treballen a l'institut IRCAM amb software que els permet analitzar espectralment el timbre de qualsevol to. Aquest interès pel timbre el porta a expressar el seu lema, "La música es compon de sons i no de notes", i crear nous tipus d'estructures per a la seva música.[3] Per exemple, a la seva obra Partiels de 1975, desdibuixa les fronteres entre harmonia i timbre fent que l'orquestra imiti l'estructura d'harmònics d'una nota Mi d'un trombó, per després simular efectes tímbrics que es podrien aconseguir amb transformacions electroacústiques d'aquesta nota.[2]
L'espectralisme també té un apecte contra-cultural. En una època en què el focus de la música contemporània es posava en les macro-estructures basades en el concepte de nota, els espectralistes proposen una tornada a les arrels per fixar-se en el so pur més enllà de les construccions que la societat hi sobreimposa ("Nosaltres som músics i el nostre model és el so, no la literatura, la matemàtica, el teatre, les arts visuals, la mecànica quàntica, la geologia, l'astrologia o l'acupuntura"[4]). A més, en aquest interès per l'espectre harmònic, reivindiquen els intervals consonants, com les octaves, quintes i terceres majors, oblidats per la música contemporània des del dodecafonisme.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.