Guàrdia suïssa
cos militar del Vaticà / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica;[1] italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.[2] Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament.[3]
Lema | Acriter et Fideliter | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | unitat militar Swiss Guard (en) forces armades Ciutat del Vaticà guàrdia reial | ||||
Idioma oficial | alemany | ||||
Història | |||||
Creació | 22 gener 1506 | ||||
Fundador | Juli II | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
4 maig 1998 | Cas Estermann | ||||
Governança corporativa | |||||
Empleats | 110 | ||||
Format per | |||||
Lloc web | schweizergarde.ch | ||||
L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista. La guàrdia moderna té el paper de guardaespatlles del Papa. La Guàrdia Suïssa està equipada amb armes tradicionals, com l'alabarda, així com amb armes de foc modernes. Des del fallit intent d'assassinat del Papa Joan Pau II el 1981, s'ha posat un èmfasi molt més gran en les funcions no cerimonials de la Guàrdia, i s'ha millorat l'entrenament en el combat sense armes i amb armes petites.
Els reclutes de la guàrdia han de ser homes catòlics suïssos solters d'entre 19 i 30 anys que hagin completat la formació bàsica en les Forces Armades Suïsses.