![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/October_2023_Gaza%25E2%2588%2592Israel_conflict.svg/langca-640px-October_2023_Gaza%25E2%2588%2592Israel_conflict.svg.png&w=640&q=50)
Guerra entre Israel i Gaza de 2023
conflicte armat a la Franja de Gaza que va començar l'octubre de 2023 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El conflicte armat en curs entre Israel i grups milicians palestins, liderats per Hamàs i recolzats per Gihad Islàmic palestí, Cau del Lleó, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, va començar el 7 d'octubre de 2023 amb una ofensiva sorpresa coordinada contra Israel. L'atac, ideat per Mohammed Deif, el cap militar de Hamàs,[31] va començar al matí amb el bombardeig d'un mínim de 3.000 coets llançats cap al territori israelià des de la Franja de Gaza, controlada per Hamàs.[32] Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs,[33] es van infiltrar per diversos punts del mur entre la franja de Gaza i Israel, van assaltar posicions militars frontereres i van matar civils a 22 localitats israelianes veïnes.[34][35] En total, els atacs van matar almenys 1.200 israelians,[36] incloent-hi 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im.[37][38] A més, al voltant de 200 ostatges civils desarmats i soldats israelians capturats varen ser portats a la Franja de Gaza, incloent-hi dones i nens.[39][40] El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en "estat de guerra" durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs.[41][42][43][44] Les Forces de Defensa d'Israel van iniciar atacs de represàlia abans que el govern hebreu declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.[45][46]
![]() |
![]() |
Hamàs, que va declarar que havia rebut suport de l'Iran per a l'atac a Israel,[47] va justificar l'atac atenent a la violència dels colons israelians, el bloqueig de la Franja de Gaza i la profanació de la mesquita d'Al-Aqsa, així com les atrocitats israelianes contra els palestins al llarg de dècades. El conflicte entre els grups militants de la Franja de Gaza i Israel continua des del 2006. Hamàs va evitar confrontacions amb Israel el 2022 i la major part del 2023, mentre es preparava, en secret, per a la seva ofensiva principal, que van anomenar Operació Inundació d'Al-Aqsa.
Israel va procedir a repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i a dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza, que van matar més de 6.500 palestins fins al 26 d'octubre segons el Ministeri de Salut de la Franja de Gaza.[48] El 13 d'octubre, la contra ofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza on l'Exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, pel que l'única via de entrada i sortida seria el pas de Rafah amb Egipte.[49] Israel va instar als habitants de les poblacions del nord de la Franja de Gaza, on hi vivien 1,2 milions de persones, a abandonar la zona en un termini de 24 hores en el que semblava que seria una ofensiva a gran escala per via terrestre. Aquests terminis van ampliar-se duran els següents dies per la impossibilitat d'una evacuació tant massiva en tant poc temps, després de les pressions internacionals.[50][51] L'agència UNRWA xifra els refugiats interns a la franja en 1,4 milions.[52] Del costat israelià, 200.000 civils han estat desplaçats internament.[53]
Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", inclosa una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.[54][55] En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel.[56] El 7 d'octubre el president palestí Mahmud Abbas va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se contra el "terror dels colons i les tropes d'ocupació".[57][58] Tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina va declarar dos dies després que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutja qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols" i està compromès "amb la no violència i la negociació".[59][60] L'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir a Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza.[61] L'Organització de les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat.[62] Un grup de relators especials de les Nacions Unides, juntament amb grups de drets humans, han acusat tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament a la població civil.[63]
![Imatge satèl·lit dels incendis a Israel i Gaza el dia 7 d'octubre de 2023. Dades de Copernicus Sentinel, processades per Pierre Markuse.](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Fires_in_Israel_and_the_Gaza_strip_-_7_October_2023_%2853245908850%29.jpg/640px-Fires_in_Israel_and_the_Gaza_strip_-_7_October_2023_%2853245908850%29.jpg)
En maig de 2024 les Nacions Unides estimaven que el nivell de destrucció era el més gran des de la segona guerra mundial, i la reconstrucció podria superar els 50.000 milions de dòlars.[64]