Gudea

Gudea (en sumeri 𒅗𒌤𒀀 gu.de.a) va ser ensi (governant) de Lagaix entre els anys 2144 aC i 2124 aC. Va succeir el seu sogre Urbaba, i és per això que se'l considera un usurpador. Abans del seu regnat,^[1] els reis de Lagaix només tenien el títol d'ensi, però Gudea es va fer dir "déu de Lagaix", almenys una vegada.

Gudea

Biografia
Naixement	segle XXII aC
Mort	segle XXII aC
Patesi
Activitat
Ocupació	sobirà
Període	Antic Orient Pròxim

Gudea.

De Gudea, consta el domini sobre Lagaix, Girsu, que probablement va ser la capital del regne de Lagaix, Ur, Eridu, Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. Segons un document mutilat però intel·ligible, el seu territori abastava uns 1600 km², on hi havia disset "ciutats principals" i vuit "capitals de partit", a més de poblets i petites poblacions camperoles, de les que es coneix el nom d'almenys unes quaranta. Es fa esment d'una expedició als regnes d'Elam (Susa) i d'Anshan, però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, més que no de conquesta. Es creu que Gudea va ser, doncs, un rei relativament pacífic, que buscava més el comerç que la dominació.

Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un país de nom Gubin, que se suposa que és Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagaix van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (a l'entorn de Kirkuk), de les regions de l'Eufrates mitjà i Síria, de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, d'Urshu, d'Ebla a l'alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure).

Consten, en el seu regnat, la construcció de canals, sistemes de reg, obres de sanejament, obres d'urbanisme, construcció de santuaris i fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari d'Eninnu al déu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Ur-Ningirsu i Pirigme, que el van succeir.^[2]

Referències

1. Noms dels anys de regnat
2. Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del Antiguo Oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 97-99. ISBN 8432300411.

Bibliografia

• Edzard, Dietz Otto. (1997). Gudea and His Dynasty. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
• Frayne, Douglas R. (1993). Sargonic and Gutian Periods. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
• Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature.". Oxford, a www-etcsl.orient.ox.ac.uk Arxivat 2008-12-10 a Wayback Machine.
• F. Johansen, "Statues of Gudea, ancient and modern". Mesopotamia 6, 1978.
• A. Parrot, Tello, Vingt campagnes des fouilles (1877-1933). (París, 1948).
• H. Steible, "Versuch einer Chronologie der Statuen des Gudea von Lagas". Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 126 (1994), 81-104.

Vegeu també

• Estàtua sedent del príncep Gudea
• Cap de Gudea