Griu de Tarragona

El Griu de Tarragona és un element de les festes majors de Tarragona que representa un griu i que s'incorpora en les bèsties de foc i representa la Vall de l'Arrabassada. Normalment surt per Santa Tecla (la vígila, la diada i la Mercè) i a més, a més surt per carnaval (dia de dol, crema de ninots i bóta), per Sant Joan o per trobades de bèsties o de correfoc.^[1]

Griu de Tarragona

Figura	griu
Funcionalitat	Element de foc autoportat
Any	2012
Propietari	Vall de l'Arrabassada
Població	Tarragona
Constructor	Joan Iniesta Llop
Dimensions	210 cm () × 310 cm () × 280 cm  () default
Pes	75 kg
Detalls	Fibra de vidre, fusta
Fitxa Bestiari.cat	494
Bestiari popular català

Va ser dissenyat pel mestre artesà i imatger Joan Iniesta Llopés^[2] i és confeccionat amb lli, material històric al Seguici. Té els colors carmesí –identitari de la ciutat–, caldera i gris. El mocador és gris. L'escut de Tarragona és a l'esquena.^[1] Balla al so de sis timbals. Els dos tocs del «Ball del Griu» han estat composts per Jordi Anglès.^[3]

Història

Ja el 2006, els Diables del Port van sol·licitar crear el Griu però va ser refusat per «mancances tant en l'argumentació i la documentació històrica, com artístiques». Des del 2012, els membres de l'Associació de Veïns de la Vall de l'Arrabassada van fer un tempteig nou per a rehabilitar el griu.^[4] Al setembre del 2014, el griu va ser assessorat i incorporat oficialment.^[5][2] La seva incorporació té lloc deu anys després de la del Ball de Cossis, l'any 2004, i pel que fa als elements de foc, la primera en 21 anys després de la Víbria (1993).^[6]

La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360,^[7] que recull la festa de l'època, en un capitell del claustre de la catedral^[8] i en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la lletra grega tau, emblema de la seu; i en el segell del rei català Ferran I el d'Antequera (1412 - 1416) que va crear el seu orde de la Gerra, el Liri i el Griu, dels quals els cavallers rebien un collaret de lliris del qual penjava un griu.^[9] La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l'altar major de la catedral.

Referències

1. «El Griu de Tarragona». Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 26 juny 2015].
2. Filella, Carina «Les festes de Santa Tecla engrandeixen el seguici». El Punt Avui, 28-08-2014. «El Griu, un nou element de foc, i tres parelles noves de nanos petits s'incorporen a la festa tarragonina»
3. Pomerol, C. «El Griu: cambio radical después de un exhaustivo trabajo documental» (en castellà). Diari de Tarragona, 16-09-2014. Arxivat de l'original el 2015-07-01 [Consulta: 1r juliol 2015]. «[...] irá acompañado de seis tambores al ritmo del Ball del Griu, una melodia creada por el joven tarraconense Jordi Anglès.»
4. Montoya, Francisco «El Seguici de TGN, molt a prop d'incorporar un nou element aquest any: el Griu». Diari de Tarragona, 5 juny 2014 (2014-06-05). Arxivat de l'original el 2015-07-01 [Consulta: 1r juliol 2015]. «La Comissió Assessora ja estudia l'entrada d'aquesta nova bèstia, barreja d'àliga i lleó, que té tradició en la cultura popular catalana»
5. «La ciutat incorpora el Griu i els Nanos Nous Petits al Seguici». Tarragona: Ajuntament de Tarragona, 2 setembre 2014 (2014-09-02). [Consulta: 1r juliol 2015]. «El rang de distinció [...] es veu reblat pel fet que, en l'antiga Corona catalano-aragonesa, era una de les poques figures que participava en les representacions amb què es commemoraven les coronacions dels reis durant l'Edat Mitjana i que era plenament pròpia del corpus zoomòrfic dels seguicis populars d'altres festes patrimonials de Catalunya.»
6. ACN «Santa Tecla oferirà més de 500 actes en una edició bolcada en la difusió de la festa a les xarxes socials». La Vanguardia, 27-08-2014. «La incorporació del Griu al bestiari, les noves parelles de Nanos Petits o els concerts gratuïts de Txarango i Els Pets, plats forts de la festa major de Tarragona»
7. Camps i Sòria, Jordi. «Personatge amb un sol ull en lluita amb un monstre». A: El Claustre de la Catedral de Tarragona: escultura de l'ala meridional. Volum 1 de Lambard: Monografies i recerques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1988, p. 63-65. ISBN 9788472831278.
8. Pujol, Gal·la. «Bestiari romànic». Art romànic a les comarques del Baix Camp i Tarragonès, s.d.. [Consulta: 1r juliol 2015].^{[Enllaç no actiu]}
9. Toldrà Parés, Montserrat. La reina Maria, dona d'Alfons V el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458). Universitat de Barcelona, 2013, p. 73.