From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Estat del Gran Líban (àrab: دولة لبنان الكبير, Dawlat Lubnān al-Kabīr) es va formar per decisió francesa l'1 de setembre de 1920 amb el mutasarrifat de Mont Líban, la vall de la Bekaa i altres tres districtes de Síria (Baalbek, Rashaya i Hasbaya), Beirut (abans una ciutat sota administració directa otomana), els territoris del actual sud del Líban (sanjaqs de Sidó i Tir) amb Nabatieh a l'interior i Sidó i Tir a la costa com a ciutats principals i el sanjaq de Trípoli del Líban (abans Trípoli de Síria). Els cristians maronites (majoria a Mont Líban) van pressionar als francesos per obtenir aquesta ampliació, ja que al mutasarrifat s'havien patit algunes fams (especialment la Gran Fam que havia matat a la meitat de la població) i era important disposar de terres de cultiu abundants (especialment la Bekaa) per prevenir futurs ensurts i per la viabilitat econòmica del país, tot i que els cristians perdien la majoria demogràfica al si de l'estat ampliat.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Geografia | ||||
Part de | ||||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 1r setembre 1920 | |||
Dissolució | 1r setembre 1926 | |||
Següent | República Libanesa | |||
Els governadors de l'estat del Gran Líban sota mandat francès foren:
La primera constitució libanesa fou promulgada el 23 de maig de 1926 sent després esmenada diverses vegades. L'1 de setembre de 1926 l'estat del Gran Líban fou constituït en república i separat definitivament de l'estat de Síria. La constitució basada en la de la Tercera República Francesa, establia un parlament bicameral (Cambra de Diputats i Senat tot i que aquest darrer no va entrar en vigor), un president i un consell de ministres o gabinet; el president era elegit per la cambra de diputats per un període de 6 anys sense possibilitat de reelecció fins que no haguessin passat 6 anys; els diputats serien elegits seguint les seves religions; el president havia de ser maronita, el primer ministre musulmà sunnita i el president del parlament musulmà xiïta; el poder suprem l'exercia el Alt Comissionat francès; el primer alt comissionat en funcions de virtual president o cap d'estat fou Charles Debbas, un grec ortodox, elegit tres dies després de l'aprovació de la constitució.