![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/1928-01-01%252C_%25C3%2581frica%252C_Gonzalo_de_Reparaz_%2528cropped%2529.jpg/640px-1928-01-01%252C_%25C3%2581frica%252C_Gonzalo_de_Reparaz_%2528cropped%2529.jpg&w=640&q=50)
Gonçal de Reparaz i Rodríguez-Báez
periodista, geògraf i diplomàtic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gonçal de Reparaz i Rodríguez-Báez (castellà: Gonzalo de Reparaz Rodríguez) (Porto, 1860 - Mèxic, 1939) va ser un periodista, escriptor, geògraf i diplomàtic[1] portuguès i espanyol.
![]() ![]() | |
Nom original | (es) Gonzalo de Reparaz Rodríguez ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1860 ![]() Porto (Portugal) ![]() |
Mort | 1939 ![]() Mèxic ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, geògraf, periodista, diplomàtic ![]() |
Fills | Gonçal de Reparaz i Ruiz ![]() |
Va ser redactor de publicacions periòdiques madrilenyes com El Dia, La Justícia, Herald de Madrid, El Resum, La Il·lustració Espanyola i Americana i L'Època, a més de corresponsal del Diari de Barcelona a París i col·laborador de la Revista de Navegació i Comerç (1894), La Vida Marítima (1904), El Globo (1903) o Diari Universal (1903), entre d'altres. Casat amb la Carmen Ruiz el 1898, va ser pare del geògraf Gonçal de Reparaz i Ruiz, nascut al 1901,[5] any en què el Gonzalo Reparaz pare va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Comissionat especial del Govern espanyol al Marroc entre 1908 i 1911,[2] al llarg de la guerra civil espanyola va ser empresonat pels republicans.[3] Autor d'obres com España en África y otros estudios de política colonial (1891), prologat per Segismundo Moret,[4] La guerra de Cuba: estudio militar (1895)[5] o Política de España en África (1907),[6] entre d'altres. Iberista i africanista,[7] al llarg de la seva vida va experimentar una notable evolució ideològica, acabant al final de la seva vida a posicions pròximes a l'anarquisme. Al 1939 el seu arxiu familiar va ser requisat del seu domicili de Madrid per part de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) creada al 1938 i amb seu a Salamanca.[8]