From Wikipedia, the free encyclopedia
Giuseppe Betori (nascut el 25 de febrer de 1947 a Foligno) és un cardenal italià de l'Església Catòlica. És l'actual arquebisbe de Florència i antic secretari general de la Conferència Episcopal Italiana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1947 (77 anys) Foligno (Itàlia) |
Cardenal | |
18 febrer 2012 – | |
Arquebisbe de Florència | |
8 setembre 2008 – 18 abril 2024 ← Ennio Antonelli – Gherardo Gambelli → Diòcesi: arquebisbat de Florència | |
Bisbe titular | |
5 abril 2001 – 8 setembre 2008 ← Damião António Franklin – Luigi Bianco → Diòcesi: bisbat de Falerone | |
Secretari general Conferència Episcopal Italiana | |
5 abril 2001 – 8 setembre 2008 ← Ennio Antonelli – Mariano Crociata → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana Pontifici Institut Bíblic |
Activitat | |
Ocupació | Arquebisbe de Florència |
Membre de | |
Consagració | 6 de maig de 2001 per Camillo Ruini |
Proclamació cardenalícia | 18 de febrer de 2012 per Benet XVI Cardenal prevere de San Marcello |
Participà en | |
març 2013 | Conclave de 2013 |
Premis | |
Deo et Verbo Gratiae |
Nascut a Foligno, s'ordenà prevere el 1970. Rebé la llicenciatura a la Pontifícia Universitat Gregoriana i el doctorat en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic. Va ser professor d'antropologia i d'exegesi bíblica; degà de l'Institut Teològic d'Assís. També serví com a sots-secretari de la Conferència Episcopal Italiana.
Betori va ser nomenat pel Papa Joan Pau II com a Secretari General de la Conferència Episcopal Italiana, sent alhora nomenat bisbe titular de Falerone. Rebé la consagració episcopal el 6 de maig de 2001. Va ser confirmat com a Secretari General per a un període de 5 anys el 6 d'abril de 2006.
Betori va ser nomenat per substituir Ennio Antonelli, qui havia estat nomenat com a President del Consell Pontifici per la Família com a Arquebisbe de Florència pel Papa Benet XVI el 8 de setembre de 2008.[1] Rebé el pal·li del Papa Benet el 29 de juny de 2009, la Festivitat de Sant Pere i Sant Pau a Roma.[2]
El 5 de novembre de 2011 l'arquebisbe Betori va sobreviure a un aparent intent d'assassinat. Un home sense identificar el trobà fora del despatx, disparà i ferí el secretari del prelat, i donà la pistola abans de fugir. El Pare Paolo Brogi, secretari de l'arquebisbe, va recuperar-se després d'operar-li les ferides abdominals. L'arquebisbe Betori i els testimonis afirmaren que el pistoler havia dit alguna cosa mentre que apuntava cap al prelat amb la pistola, però no van poder entendre el seu intent.[3]
El 10 de desembre de 2011 va ser nomenat membre del Consell pontifici per a la Cultura, per a un període de 5 anys renovable.[4]
El 6 de gener de 2012 s'anuncià que Betori seria creat cardenal al consistori que se celebraria el 18 de febrer. Va ser creat Cardenal-prevere de San Marcello. A més de la seca tasca al dicasteri de Cultura, el cardenal Betori va ser nomenat membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica.
En un discurs pronunciat el 2007, identificà com els nous enemics de la cristiandat l'avortament, l'eutanàsia, la negació de la dualitat sexual i de la família basada en el matrimoni.[5]
Betori es mostrà favorable a la prohibició de l'ordenació d'homosexuals, afirmant que el mot "discriminació" pot emprar-se on hi ha un dret, però una vocació no és un dret sinó un do.[6]
D'acord amb l'abat Claude Barthe, Betori és membre de l'ala paleoliberal de la Cúria Romana, qui juntament amb Giovanni Battista Re, ha constituït una mena d'oposició interna curial a les decisions i polítiques de Benet XVI.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.