From Wikipedia, the free encyclopedia
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712),[1] fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nom original | (it) Giovanni Domenico Cassini |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 juny 1625 Perinaldo (República de Gènova) |
Mort | 14 setembre 1712 (87 anys) París (Regne de França) |
Director Observatori de París | |
1671 – 1712 | |
Dades personals | |
Residència | Castle of Fillerval (en) |
Formació | Universitat de Bolonya Panzano Observatory (en) |
Director de tesi | Giovanni Battista Riccioli i Francesco Maria Grimaldi |
Es coneix per | Descobrir quatre satèl·lits de Saturn Establir la distància de la Terra al Sol Divisió de Cassini |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | selenographer (en) , enginyer, astròleg, astrònom, agrimensor, matemàtic, biòleg |
Ocupador | Universitat de Bolonya (1650–1669) |
Membre de | |
Professors | Giovanni Battista Riccioli, Francesco Maria Grimaldi i Honoré Fabri |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jacques Cassini i Chrysanthus Notaras (en) |
Família | |
Família | Cassini (en) |
Cònjuge | Geneviève de Laistre |
Fills | Jacques Cassini |
Premis | |
El 1650, amb només vint-i-cinc anys, va ser professor d'astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del Sol.
El 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i Venus, i el 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Ole Rømer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).
El 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674, quatre satèl·lits de Saturn (Jàpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com a «Ludovici» en honor del «Rei Sol»; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.[2]
Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.
El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.
Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu renebot Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.
La sonda espacial Cassini-Huygens fou anomenada en honor seu i de Christiaan Huygens.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.