Geuzen

Els geuzen (neerlandès: geuzen, pronuncia [ˈɣøzən])^[1] eren a l'origen un grup de nobles de les Disset Províncies que el 1566 es van queixar de la política, de la inquisició i de la manca de llibertat religiosa sota el regne del rei Felip II d'Espanya prop de la governadora Margarida de Parma. Per a tranquil·litzar la governadora neguitosa davant un centenar de nobles, un dels seus consellers d'estat hauria dit en francès: «N'ayez pas peur Madame, ce ne sont que des gueux» (No tinguis por, Madame, són només uns captaires). El mot gueux o captaire va neerlanditzar-se vers geus [ɣøs], plural geuzen. Tot i ésser la versió la més popular, la historicitat de l'anecdota a l'origen de la paraula no està confirmada per tot els historiadors.^[2] El que és cert és que més tard el terme va generalitzar-se per a denominar els grups de rebels armats contra el règim espanyol.

Emnlema dels Geuzen.

Es parla de Watergeuzen (captaires de mar) per a designar els que atacaven l'Armada Espanyola i de Bosgeuzen (captaires del bosc) per als guerrillers a la terra ferma. S'utilitza la paraula de geuzennaam o nom de captaire quan un grup discriminat o una minoritat utilitza el mateix el malnóm que els altres li donen com a títol d'honor, com ho van fer els nobles del segle xvi. Així en desactiven el caràcter insultant. En el neerlandès de Bèlgica, també va rebre la significació de no-catòlic.^[3]

Referències

1. Exemple auditiu de pronuncia
2. Anton van der Lem, «“N'ayez pas peur Madame, ce ne sont que des gueux”», De Tachtigjarige Oorlog, Leiden, Universitat de Leiden, 2010 (en català: La Guerra dels Huitanta Anys)
3. Guido Geerts et alii, «Geus», Groot Woordenboek der Nederlandse Taal, tom 3, Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 1111, ISBN 9066484241