Partisà italià i polític From Wikipedia, the free encyclopedia
Germano Nicolini, també conegut com a Dièvel o comandante Diavolo (Fabbrico, 26 de novembre de 1919 - Correggio, 24 d'octubre de 2020)[1] va ser un partisà i polític italià.
.jpg) (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1919 Fabbrico (Itàlia) |
| Mort | 24 octubre 2020 (100 anys) Correggio (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | partisà, polític |
| Premis | |
Germano Nicolini va néixer en el sí d'una família camperola de formació catòlica. Va començar Estudis Clàssics però va haver de deixar d'estudiar per malaltia. Posteriorment va diplomar-se en Comptabilitat i va inscriure's a l'Escola de comerç Luigi Bocconi de Milà.[2]
Durant la Segona Guerra Mundial era oficial del 3r Regiment de tancs i va ser capturat per l'exèrcit alemany el 8 de setembre de 1943 prop de Tivoli. Després d'escapar-se va unir-se a la Resistència italiana a la regió d'Emilia i es va convertir en comandant del 3r batalló Sap de la brigada Fratelli Manfredi. Va resultar ferit en un enfrontament però va aconseguir tornar a escapar dels alemanys de manera espectacular: desarmat, en bicicleta, i esquivant les ràfegues de foc alemanyes fent ziga-zagues entre els arbres. Va ser llavors quan va guanyar el seu sobrenom, quan dues germanes van exclamar des d'una finestra "L'è propria al dievel!".[3]
Un cop acabada la guerra va convertir-se en l'alcalde comunista de Correggio fins que l'any 1947 va ser acusat de ser l'instigador[4] de l'assassinat del rector Umberto Pessina i condemnat a 22 anys de presó, dels quals només en va complir 10 en ser indultat. L'any 1994 va ser totalment exonerat del delicte després de la confessió de William Gaiti,[1] autor de l'assassinat en el marc de l'operació "Triangle de la mort" engegada pel comandant i exdiputat Otello Montanari contra membres de l'Església. En la revisió del procés, celebrat la ciutat de Perusa, també van ser exonerats dos partisans més: Antonio Prodi (Negus) i Ello Ferretti (Fanfulla).[3]
L'any 2000, l'aleshores ministre de Polítiques Comunitàries Gianni Francesco Mattioli va demanar perdó públicament a Nicolini pel paper del seu pare Pietro, fiscal en el judici de 1947.[5]
Va dedicar els últims anys de la seva vida a explicar als joves la història i valors de la Resistència, la Constitució i la defensa dels seus principis fundacionals, els valors ètics i socials de les comunitats obertes, i el paper fonamental de la política i els partits en la convivència civil i democràtica.[5]
L'any 1996 el grup de folk combatiu italià Modena City Ramblers li va dedicar la cançó Al Dievel.[1] També apareix a la cançó Linea Gotica del grup Consorzio Suonatori Indipendenti.[5]
L'any 1997 va aparèixer al documental Partigiani de Davide Ferrario i Guido Chiesa, i l'any 1998 al documental Communisti de Davide Ferrario i Daniele Vicari.[5]
El 25 de març de 1997 se li va concedir la Medalla de Plata al Valor Militar.[6]
L'any 2020 va ser nomenat cavaller de la República pel president Sergio Mattarella.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
