escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura From Wikipedia, the free encyclopedia
George Steiner (Neuilly-sur-Seine, 23 d'abril de 1928 - Cambridge, 3 de febrer de 2020) va ser un escriptor, crític i teòric de la literatura i la cultura i filòsof del llenguatge.
Nasqué el 23 d'abril de 1929 fill de pares d'origen jueu austríac. Va viure a Viena, Anglaterra i París,[1] on va cursar els estudis secundaris al Lycée per traslladar-se, el 1940 i juntament amb la seva família, a Nova York escapant del règim nazi.
Va llicenciar-se a la Universitat de Chicago en literatura, i va aconseguir el doctorat a la Universitat d'Oxford. Després d'haver realitzat uns primers treballs durant la seva etapa universitària, el 1952 va unir-se a la redacció de la revista The Economist, a Londres. El 1956 decidí retornar als Estats Units per ingressar a l'Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton com a professor entre 1956 i 1958.
Després d'exercir la docència a Innsbruck i Cambridge, el 1974 va acceptar el càrrec de Professor de Literatura anglesa comparada a la Universitat de Ginebra, càrrec que va mantenir fins al 1994. També va ser docent a la Universitat Stanford[2] i fou professor honorari del Churchill College de la Universitat de Cambridge.[3]
El seu àmbit d'interès principal és la literatura comparada. La seva obra com a crític tendeix a l'exploració de temes culturals i filosòfics d'interès permanent,[4] contrastant amb els corrents més actuals pels que ha transitat la major part de la crítica literària contemporània. La seva obra assagística ha exercit una important influència en el discurs intel·lectual públic dels últims anys del segle xx.
L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats. Col·laborava habitualment com a crític literari als diaris The New Yorker (1966-1997),[5] The Times Literary Supplement i The Guardian.
Els darrers anys residia juntament amb la seva dona, Zara Steiner en una casa a prop de Cambridge, on va morir el dilluns 3 de febrer de 2020.[2]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.