matemàtic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Georg Faber (Kaiserslautern, 5 d'abril de 1877 - Múnic, 7 de març de 1966) va ser un matemàtic alemany.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 abril 1877 Kaiserslautern (Alemanya) |
Mort | 7 març 1966 (88 anys) Múnic (Alemanya) |
Sepultura | Waldfriedhof de Munic, 28-1-107 48° 06′ 10″ N, 11° 29′ 37″ E |
Formació | Universitat de Múnic |
Tesi acadèmica | Über Reihenentwickelungen analytischer Funktionen (1903 ) |
Director de tesi | Alfred Pringsheim |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Lloc de treball | Tübingen Múnic |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Tècnica de Múnic (1916–1946) Universitat d'Estrasburg (1914–1916) Universitat de Königsberg (1912–1914) Universitat Tècnica de Stuttgart (1910–1912) Universitat de Tübingen (1909–1910) Universitat de Würzburg (1905–1909) |
Membre de | Acadèmia Bavaresa de Ciències (1921–) |
Alumnes | Friedrich Nikol i Franz Fleischmann |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Otto Volk, Joseph Ehrenfried Hofmann, Kurt Freudenthal i Fritz Fleischmann |
Família | |
Cònjuge | Gertrud Klinger |
Pares | Karl Max Faber i Maria Hamm |
Premis | |
Faber va estudiar matemàtiques i física a les universitats de Göttingen i Múnic, obtenint el doctorat en aquesta última el 1902. El 1905, va obtenir l'habilitació per la docència a la universitat de Würzburg. A continuació va estar treballant pocs cursos a diferents universitats (Tubinga, Stuttgart, Königsberg i Estrasburg), fins al 1916 en que va ser nomenat professor de la universitat Tècnica de Múnic, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1946.[1]
En acabar la Segona Guerra Mundial (1945) va ser nomenat rector de la universitat per les forces aliades, i es va encarregar de restablir les classes el 1946.
Faber és recordat, sobre tot, pels polinomis que porten el seu nom (1903)[2] que, gràcies a la seva interessant estructura, han tingut nombroses aplicacions a diferents camps de les matemàtiques.[3] També és l'autor d'un teorema sobre la convergència de les seqüències de polinomis interposats (1914).[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.