From Wikipedia, the free encyclopedia
L'emperadriu Genmei, coneguda també com a emperadriu Genmyō (元明天皇, Genmei-tennō, 660 – 29 de desembre de 721), fou el 43è monarca del Japó,[1] segons l'ordre tradicional de successions.[2]
Nom original | (ja) 元明天皇 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 661 |
Mort | 29 desembre 721 (59/60 anys) Nara (Japó) |
Sepultura | Narayama Hills (en) |
Emperadriu regnant del Japó | |
707 (Gregorià) – 715 (Gregorià) ← Mommu – Genshō → | |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poeta de tanka, escriptora |
Família | |
Família | Família Imperial del Japó |
Cònjuge | Príncep Kusakabe |
Fills | Genshō, Mommu, Kibi-naishinnō |
Pares | Tenji i Soga no Mei-no-iratsume |
Germans | Princess Ōe Princess Tōchi Takata Ki Emperadriu Jito Taki-no-himemiko Princess Ōku Hatsusebe Izumi Princess Minabe Minushi Princesa Tajima Princess Yamanobe Niitabe Princess Ōta Aga no Hime Miko Princess Asuka Príncep Kusakabe Prince Kawashima Shiki no miko Prince Takeru Niitabe-shinnō Príncep Shiki Abe no Miko Príncep Ōtsu Príncep Toneri Yuge Príncep Hozumi Naga Osakabe no Miko Kōbun Príncep Takechi |
Descrit per la font | A Biographical Dictionary of the Celebrated Women of Every Age and Country (en) |
El regnat de Genmei es va estendre els anys 707 i 715.[3][4][5]
En la història del Japó, Genmei va ser la quarta de vuit dones en assolir la responsabilitat d'emperadriu regnant. Abans que Genmei, va regnar tres dones: Suiko, Kōgyoku/Saimei, i Jitō. Després de Genmei van regnar quatre dones més: Genshō, Kōken/Shōtoku, Meishō, i Go-Sakuramachi.
Abans del seu ascens al Tron del Crisantem, el seu nom personal (imina) va ser Abe-hime.[6][7]
L'emperadriu Genmei fou la quarta filla de l'emperador Tenji.[7] Fou la germana petita de l'emperadriu Jitō, germanastra d'una mare diferent. La seva mare, Mei-no-Iratsume (coneguda també com a Soga-hime), era filla de Udaijin Soga-no-Kura-no-Yamada-no-Ishikawa-no-Maro (també conegut com a Soga Yamada-no Ō-omi).[7]
Genmei va esdevenir consort (nyōva) del príncep de la Corona Kusakabe no Miko, qui era el fill de l'emperador Tenmu i de l'emperadriu Jitō.[7] Genmei va accedir al tron l'any 707 després de la mort del seu fill, emperador Mommu.[8] També s'ha suggerit que Genmei va acceptar la funció d'emperadriu perquè l'emperador Mommu creia que el seu fill, el net de Genmei, era encara massa jove com per poder suportar les pressions associades a les funcions d'un emperador.[9]
Després que l'emperadriu Genmei transferís la seu del govern a Nara, aquella regió muntanyenca va contenir la capital del set següents regnats.[15] En certa manera, els anys del període Nara van constituir una de les conseqüències més significatives del regnat relativament curt de l'emperadriu Genmei.[13]
Genmei havia planejat inicialment romandre al tron fins l'arribada del seu net a la maduresa. Tanmateix, en 715 Genmei va abdicar a favor d'una filla, la germana gran de Mommu, qui llavors va esdevenir l'emperadriu Genshō. L'emperadriu Genshō finalment va ser succeïda pel seu germà més jove, qui aleshores va esdevenir l'emperador Shōmu.
L'emperadriu Genmei va regnar un total de vuit anys.[8] Tot i que en total hi va haver set altres emperadrius regnants, els seus successors van ser seleccionats més sovint entre els homes de la línia paterna imperial. Per això, alguns erudits argumenten que els regnats de les dones van ser temporals i que la tradició de la successió masculina s'ha de mantenir en el segle xxi.[17] La successió entre Genmei i Genshō va ser l'única excepció d'aquesta tradició.
Després d'abdicar, va ser coneguda amb el nom de Daijō-tennō (nom que designa a qui ha renunciat en favor d'un successor), sent la segona dona després de l'emperadriu Jitō que va reclamar aquest títol. Genmei va viure set anys després d'abdicar, morint als 61 anys.[15]
Es desconeix on es troba la tomba de Genmei.[1] Se la venera tradicionalment a un memorial xintoista (misasagi) de Nara.
L'Agència de la Casa Imperial Japonesa designa aquesta ubicació com el mausoleu Genmei. El misasagi de Genmei, o mausoleu, pot ser visitat actualment en Narazaka-cho, de la ciutat de Nara.[18] El misasagi en forma de muntanya va ser anomenat Nahoyama-no-higashi no misasagi.[19]
El Man'yōshū inclou un poema que es diu que va ser escrit per l'emperadriu Genmei en 708 (Wadō 1). L'antologia inclou també una resposta creada per una de les dones de la seva cort:
Kugyō (公卿) és un terme aplicat a un col·lectiu format per uns pocs homes poderosos adscrits a la cort de l'emperador del Japó en èpoques pre-Meiji. Fins i tot durant els anys en què les influències externes a palau van ser mínimes, aquesta organització jeràrquica es va mantenir.
En general, aquest grup d'elit va incloure només tres a quatre homes en un moment donat. Van ser cortesans hereditaris. L'experiència i els antecedents familiars els portaven al cim de la seva carrera. Durant el regnat de Genmei, aquest apèndix del Daijō-kan va incloure:
Els anys del regnat de Genmei s'identifiquen específicament per més d'un nom d'era o nengō:[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.