menjar tradicional a Dinamarca From Wikipedia, the free encyclopedia
La gastronomia danesa o cuina danesa és el conjunt de costums gastronòmics i la cultura del menjar tradicional a Dinamarca. És a dir, els plats tradicionals danesos que encara es mengen avui dia malgrat la internacionalització i el desenvolupament tècnic i social.
Cal fer una diferenciació entre la cuina històrica i la contemporània, atès que els hàbits alimentaris han evolucionat al llarg del temps, per exemple a causa dels canvis als aparells de cuina o per la incorporació de la dona al mercat del treball.
La cuina danesa ha estat històricament molt oberta a les influències foranes, i hi ha qui pensa, com Else-Marie Boyhus, que avui és difícil parlar d'una cuina danesa diferenciada, coherent i autèntica. Segons Boyhus va existir a l'època de 1880 a 1910, durant i després de la formació de l'Estat-nació i la industrialització de Dinamarca.[1] Molts plats d'aquella època encara són coneguts avui en dia tot i que sovint en versions més simplificades, entre d'altres es poden citar els següents:[1]
A la cuina preindustrial, al llarg de tota l'edat mitjana i fins a mitjans del segle xix el pa de sègol i la cervesa van ser uns elements fonamentals de l'alimentació danesa.[3] Tot i que aquests dos productes han canviat força des de llavors, encara continuen essent part important de la gastronomia danesa.
Mostassa, salsa de mantega (smørsovs), salsa de ceba, gravi.
A més de la cervesa, el kærnemælkskoldskål o koldskål és una especialitat danesa molt popular, es tracta d'una beguda freda a base de llet de mantega.
Habitualment els danesos fan tres àpats principals, l'esmorzar (morgenmad), el dinar (frokost) i el sopar (aftensmad o també middagsmad perquè aquest àpat s'havia menjat al migdia), i dos de més lleugers.[4] El sopar és l'àpat més abundant i important del dia.
L'esmorzar s'acostuma a menjar a casa i típicament consisteix en pa amb mantega o margarina, melmelada, formatge o d'altres productes lactis, musli i cereals.[5]
El dinar s'acostuma a menjar durant la pausa del migdia al treball. Pot ser portat en una carmanyola i consisteix en pa de sègol (rugbrød) amb mantega i diferents embotits, formatge o d'altres menjars freds. Les alternatives són les ofertes dels serveis d'àpats o de menjar ràpid com hamburgueses, kebab o salsitxes de Frankfurt. Per Nadal i Pasqua es fan dinars especials (julefrokost i påskefrokost).
El sopar és l'àpat més gran i important del dia i s'acostuma a prendre entre les 18 i les 19 hores.[5][6] Socialment és important i les famílies s'esforcen per cuinar a casa i fer aquest àpat en família. El sopar acostuma a ser calent i basat en la cuina tradicional, però sovint incorpora plats d'inspiració forana com la pasta, la pizza, l'arròs o els fideus xinesos.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
