Gallotia simonyi machadoi
From Wikipedia, the free encyclopedia
El llangardaix gegant d'El Hierro (Gallotia simonyi machadoi) és una subespècie de llangardaix endèmica de l'illa d'El Hierro (Illes Canàries, Espanya). El llangardaix gegant es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa d'El Hierro, conjuntament amb la savina.[1]
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Lacertidae |
Gènere | Gallotia |
Espècie | Gallotia simonyi |
Subespècie | Gallotia simonyi machadoi ![]() |
Una petita població relicta coneguda únicament pels cabrers de la zona va quedar relegada a l'extrem meridional del Risco de Tibataje, en un paratge conegut com la Fuga de Gorreta. Les enquestes dutes a terme a l'illa per Salvador el 1971 van revelar la seva existència i van posar a terrariòfils i cercadors de rareses rera la pista del llangardaix. El 1974 es van capturar els primers individus al Risco i es van posar en marxa les primeres mesures dirigides a la seva conservació.[2]
L'àrea que ocupa l'única població natural coneguda és de tan sols 4 hectàrees orientades al sud-oest i localitzades entre el Poblado de Guinea (100 msnm), i l'anomenat Paso del Pino (540 msnm).[3] Aquesta població estaria composta, per uns 250 individus, la petita grandària dels quals i joventut donen una idea dels escassos recursos de la zona i de les nombroses amenaces a les quals estan exposats els llangardaixos.[4]