Gai Juli Solí
gramàtic romà del segle III / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gai Juli Solí (en llatí Gaius Julius Solinus) va ser un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del segle iv, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del segle iii.
Nom original | (la) Caius Julius Solinus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II ↔ segle IV Itàlia (Itàlia) |
Mort | valor desconegut Roma |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, geògraf, historiador, compilador |
Període | Imperi Romà |
Activitat | (Floruit: 220 ↔ 360 ) |
Obra | |
Obres destacables
|
Va ser l'autor d'un tractat geogràfic dividit en 57 capítols amb breus ressenyes del món antic conegut i una descripció de curiositats en un àmbit corogràfic amb notícies històriques, orígens, costums, ritus religiosos, condicions socials, història natural i altres circumstàncies, i un detall de les produccions de cada regió: animals, vegetals i minerals, anomenat De mirabilibus mundi ('Les meravelles del món'), que circulà tant amb el títol de Collectanea rerum memorabilium[1][2] ('Col·lecció de curiositats'), com de Polyhistor, títol donat per l'autor. La major part està extreta de la Naturalis Historiae de Plini el Vell i de la Geografia de Pomponi Mela. Segons ell mateix diu, la seva obra la va escriure seleccionant les millors fonts, però no diu quines.
El Polyhistor s'imprimí el 1473 a Venècia, per Nicolaum Ienson, sota el títol de De situ et memorabilibus orbis capitula,[3] títol que apareix, en terres catalanes, a la biblioteca de l'humanista Pere Miquel Carbonell.