Compositor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Frederic Mompou i Dencausse[nota 1] (Barcelona, 16 d'abril de 1893[1] - Barcelona, 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.[2]
Frederic Mompou al Palau de la Generalitat de Catalunya el 1980 (1980) | |
Nom original | (es) Federico Mompou |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 abril 1893 Barcelona |
Mort | 30 juny 1987 (94 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri de Montjuïc |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Es coneix per | Compositor |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista |
Membre de | |
Gènere | Sardana |
Instrument | Piano |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Carme Bravo |
Germans | Josep Mompou i Dencausse |
Premis | |
De la fàbrica de Tarbes (Alts Pirineus), van arribar per establir-se a Barcelona, a finals de segle xix, Jean i Pierre Dencausse; es van situar a la falda de Montjuïc. Prop d'aquest lloc, vivien els Cominal, també d'origen francès i ell director de la Catalana de Gas de Barcelona. La seva filla, Ignàsia Modesta, es casaria amb Jean Dencausse; la més gran de les seves tres filles, seria Josefina. Els Mompou, rics terratinents de Ginestar (Ribera d'Ebre), volien fer del seu fill, Frederic Mompou Monmany (1856-29 de març de 1935[3]), un bon doctor en Medicina, com ho havia ja estat el seu avi matern; no obstant això, es va inclinar per les lleis i va arribar fins al notariat, després d'estudiar a la Universitat de València. Es va casar[4] amb Josefina Dencausse Cominal (8 de novembre de 1868 - 22 de febrer de 1953)[5] i van tenir tres fills: el primer, Josep Joan Modest, mort prematurament;[6] el segon, Josep (1888-1968), admirat pintor que aconseguiria justificat renom, i el tercer, Frederic, batejat a la catedral de Barcelona.[7]
Josefina Dencausse va quedar viuda el 1935 i es va tornar a casar el 1938, amb Lluís Duran i Ventosa.[8]
Mompou era conegut com a minimalista musical, destacant-se per les seves composicions breus i aparentment improvisades. Les seves principals influències provenien de l'impressionisme francès, creant un estil que posava èmfasi en petites formes musicals. Incorporava elements com obstinats, imitacions de campanes i una qualitat sonora meditativa, descrita com "la veu del silenci" per Lionel Salter.[9][10][11]
L'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360° Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.
L'any 2006 va ser creada per la pianista Carme Bravo, cònjuge i hereva universal de Frederic Mompou, l'entitat Joventuts Musicals de Barcelona i Joan Millà i Francolí[12] la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes de la dècada dels 40. Enguany, la Fundació Frederic Mompou continua investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.
A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carme Bravo. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre.[13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.