François Félix Tisserand (més conegut pel seu segon nom) (13 de gener de 1845, Nuits-Saint-Georges - 20 d'octubre de 1896, París), fou un astrònom francès.
  | |
| Nom original | (fr) Félix Tisserand |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 gener 1845 Nuits-Saint-Georges (França) |
| Mort | 20 octubre 1896 (51 anys) París |
| Causa de mort | hemorràgia cerebral |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Formació | École Normale Supérieure - 1866 (1863–) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, matemàtic |
| Ocupador | Observatori de Tolosa de Llenguadoc, director (1873–1892) Observatori de París (1866–) Universitat de París |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1893–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1878–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències expedició francesa al Japó en el trànsit de Venus de 1874 Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Societat Astronòmica de França |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Pierre Puiseux i Henri Joseph Anastase Perrotin |
Premis
| |
Félix Tisserand va ser:
- director de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc,
- director de l'observatori de París,
- professor d'astronomia matemàtica a la universitat de la Sorbonne, en morir el va succeir en el càrrec Henri Poincaré.
- membre de la Académie des sciences (Acadèmia de les ciències (França)).
Félix Tisserand ha donat nom al paràmetre de Tisserand.
El col·legi de Nuits-Saint-Georges, la seva ciutat natal, porta el seu nom.
Algunes Publicacions
- Traité de mécanique céleste, 1889–1896 :
- : Perturbations des planètes d'après la méthode de la variation des constantes arbitraires, 1889 ;
- : Théorie de la figure des corps célestes et de leur mouvement de rotation, 1891 ;
- : Exposé de l'ensemble des théories relatives au mouvement de la Lune, 1894 ;
- : Théories des satellites de Jupiter et de Saturne. Perturbations des petites planètes, 1896.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
