François Félix Tisserand

François Félix Tisserand (més conegut pel seu segon nom) (13 de gener de 1845, Nuits-Saint-Georges - 20 d'octubre de 1896, París), fou un astrònom francès.

François Félix Tisserand

(1874)
Biografia
Naixement	13 gener 1845 Nuits-Saint-Georges (França)
Mort	20 octubre 1896 (51 anys) París
Causa de mort	hemorràgia cerebral
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Formació	École Normale Supérieure - 1866 (1863–)
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, matemàtic
Ocupador	Observatori de Tolosa de Llenguadoc, director (1873–1892) Observatori de París (1866–) Universitat de París
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1893–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1878–) expedició francesa al Japó en el trànsit de Venus de 1874 Reial Acadèmia Sueca de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Societat Astronòmica de França Acadèmia de Ciències de Göttingen
Obra
Estudiant doctoral	Pierre Puiseux i Henri Joseph Anastase Perrotin
Premis
(2 juny 1893)  Oficial de la Legió d'Honor (1875)  Cavaller de la Legió d'Honor (1874)  Premi Lalande

Félix Tisserand va ser:

• director de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc,
• director de l'observatori de París,
• professor d'astronomia matemàtica a la universitat de la Sorbonne, en morir el va succeir en el càrrec Henri Poincaré.
• membre de la Académie des sciences (Acadèmia de les ciències (França)).

Félix Tisserand ha donat nom al paràmetre de Tisserand.

El col·legi de Nuits-Saint-Georges, la seva ciutat natal, porta el seu nom.

Un asteroide porta el seu nom, el (3663) Tisserand.^[1]

Algunes Publicacions

• Traité de mécanique céleste, 1889–1896 :
  • : Perturbations des planètes d'après la méthode de la variation des constantes arbitraires, 1889 ;
  • : Théorie de la figure des corps célestes et de leur mouvement de rotation, 1891 ;
  • : Exposé de l'ensemble des théories relatives au mouvement de la Lune, 1894 ;
  • : Théories des satellites de Jupiter et de Saturne. Perturbations des petites planètes, 1896.