Novelista i historiador estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Francis Marion Crawford (Bagni di Lucca, 2 d'agost de 1854 - Campània, 9 d'abril de 1909) fou un escriptor estatunidenc conegut per les seves nombroses novel·les, especialment les ambientades a Itàlia, i per les seves històries clàssiques estranyes i fantàstiques.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 agost 1854 Bagni di Lucca (Itàlia) |
Mort | 9 abril 1909 (54 anys) Campània (Itàlia) |
Sepultura | Sant'Agnello Cemetery (en) |
Formació | Universitat de Cambridge Universitat de Heidelberg St. Paul's School Trinity College Universitat Harvard Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Ocupació | poeta, novel·lista, escriptor |
Activitat | 1875 - 1909 |
Membre de | |
Família | |
Pares | Thomas Crawford i Louisa Ward Crawford Terry |
Germans | Mary Crawford Fraser Anne Crawford |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Obálky knih, Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron The Nuttall Encyclopædia >>>:Crawford, Marion |
|
Era l'únic fill de l'escultor nord-americà Thomas Crawford i de Louisa Cutler Ward. La seva germana era l'escriptora Mary Crawford Fraser (també coneguda com Mrs. Hugh Fraser), i era nebot de Julia Ward Howe, la poetessa nord-americana.[2] Després de la mort del seu pare el 1857, la seva mare es va tornar a casar amb Luther Terry, amb qui va tenir la germanastra de Crawford, Margaret Ward Terry, que més tard es va convertir en l'esposa de Winthrop Astor Chanler.[3]
S'educà a Alemanya, Anglaterra i Estats Units, i en acabar els estudis féu un viatge a l'Índia, i en la ciutat d'Prayagraj (Uttar Pradesh) fundà el diari The Indian Herald (1879/80). Retornà a Europa i fixà la seva residència a Sorrento ciutat propera a Nàpols, i llavors es convertí a la fe catòlica.
Va escriure algunes obres històriques com Ave Roma Immortalis (1898), història descriptiva de Roma, inspirada en el més alt sentiment poètic de la idealitat llatina, Sicily, Calabria and Malta (1904) i Venetian Gleanings (1905), però la seva reputació literària rau sobre tot en les novel·les, de les quals els títols principals son:
A més se li deuen el drama, Francesca de Rimini i la novela sobre el compositor Alessandro Stradella. L'Acadèmia Francesa li concedí el premi Monbrun amb medalla d'or.
Crawford va morir a Sorrento el Divendres Sant de 1909 a Villa Crawford d'un atac de cor.[1][4][5] Va ser el resultat d'una greu lesió pulmonar de deu anys abans, causada per la inhalació de gasos tòxics en una fàbrica de fosa de vidre a Colorado, que va passar durant la seva gira de conferències als Estats Units a l'hivern de 1897-1898. Estava recollint informació tècnica per a la seva novel·la històrica Marietta (1901), que descriu la fabricació de vidre a la Venècia sots-medieval. Després de la seva mort, la seva vídua va demandar per incompliment de contracte relacionat amb la producció de les novel·les de Crawford en una pel·lícula.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.