música, pianista, compositora From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesca Madriguera i Rodon, coneguda com a Paquita Madriguera (Igualada, 24 de setembre del 1900 - Montevideo, 2 de novembre del 1965), va ser pianista i compositora.[1][2]
 Paquita Madriguera vers l'any 1914.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisca Madriguera Rodon 24 setembre 1900 Igualada (Anoia) |
| Mort | 2 novembre 1965 (65 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista |
| Professors | Enric Granados i Campiña i Isidor Philipp |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Andrés Segovia Torres (1936–) |
| Germans | Enric Madriguera i Rodon |
 
 | |
Nasqué en una casa del carrer de Sant Magí, a Igualada,[1] filla d'Enric Madriguera Haase i Francesca Rodón Canudas,[3] i germana del també compositor Enric Madriguera. Als tres anys ja començà l'estudi de piano sota la direcció de la seva mare.[1] A Barcelona prengué lliçons amb Frank Marshall King, que la presentà a Enric Granados i Campiña,[4] que sempre més la considerà la seva alumna predilecta. Tot i que s'ha dit que va residir a París, on va ser alumna d'Isidor Philipp,[1] ella mateixa ho desmenteix a Visto y oído: La estrella del alba:[5]
| « | (castellà) En el año 1914, mi madre creyó conveniente hacer proseguir los estudios míos con el maestro [Isidor] Phillip y nos fuimos a París a consultar al célebre pedagogo. Coincidimos en aquella ciudad con mi maestro [Enric Granados]. Él mismo me llevó y presentó al viejo profesor, que me escuchó y su opinión fué la siguiente:
–Usted es la discípula predilecta del Maestro Granados. Nosotros lo invitamos todos los años para que forme parte del jurado y oír su fallo sobre nuestros alumnos más avanzados. Le pagamos los viajes, los gastos de hotel, etc., etc.¿Cree usted que yo me atrevería a tomar la alumna por él preferida? No. Está usted en buenas manos. |
(català) L'any 1914, la meva mare va creure convenient fer-me prosseguir els estudis amb el mestre [Isidor] Phillip i vam anar a París a consultar al cèlebre pedagog. Vam coincidir en aquella ciutat amb el meu mestre [Enric Granados]. Ell mateix em va portar i presentar al vell professor, que em va escoltar i la seva opinió va ser la següent:
–Vostè és la deixebla predilecta del Mestre Granados. Nosaltres el convidem cada any perquè formi part del jurat i sentir la seva decisió sobre els nostres alumnes més avançats. Li paguem els viatges, les despeses d'hotel, etc., etc. Creu vostè que jo m'atreviria a prendre l'alumna per ell preferida? No. Està vostè en bones mans. |
» |
| — Visto y oído: La estrella del alba. Paquita Madriguera, 1947. | |||
Als cinc anys oferí el primer concert en un concurs del Centre Autonomista de Sant Gervasi, on obtingué el primer premi.[1] Amb onze anys triomfà al Palau de la Música Catalana en un recital d'obres pròpies. Després d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debutà al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any més tard anà amb l'Orfeó Català a París i Londres.[1] El juny del 1915 s'embarcà cap a Nova York amb un contracte[1] i visqué als EUA entre els anys 1915 i 1919, residí ella i la seva mare amb la catalana Anaïs Nin, època en què gravà gran nombre de rotlles de pianola. Modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia). Feu concerts als Estats Units i en alguns països d'Amèrica del Sud.
Actuà a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil.[1] En aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions.[1] El 27 d'abril de 1922 es casà amb l'uruguaià Arturo Puig,[6] diputat i director del diari La Democràcia, i ella abandonà la música.[1]
En restar viuda (1933), reaparegué més tard a Barcelona, com a solista, amb l'Orquestra Pau Casals. Es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia el 1936, i amb ell tingué una filla, Beatriz, que va morir l'any 1967.[7] Visqueren a Suïssa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada després de la seva partença), Itàlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital de l'Uruguai es desfeu la unió amb Segovia i aquest marxà a Nova York (1943).
Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968) els dedicà la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composició en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a Andrés Segovia. L'any 1953 se li feu un homenatge a la seva ciutat natal[8] i se li ha dedicat un carrer. En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i l'Escola Municipal de Música, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composició musical, per a obres compostes per a solista, duo o trio, de piano, guitarra i veu.[9] L'arxiu històric d'aquesta ciutat conserva també un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.
NOTA: Realment, no es conserva cap arxiu sonor de la interpretació en viu de Paquita Madriguera, sinó rotlles de piano destinats a la interpretació amb pianola. Dins d'aquests rotlles trobem obres de Granados, Debussy, Moszkowski, Olsen... i fins i tot una obra de Madriguera: Pastoral.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
