Francesc Lacambra i Lacambra
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Lacambra i Lacambra (Barcelona, 7 de febrer de 1886[1] - Barcelona, 13 de novembre de 1933) fou un empresari i polític català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1886 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 13 novembre 1933 ![]() Barcelona ![]() |
![]() | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
Pertanyia a una família industrial del sector metal·lúrgic originària de Sant Hipòlit de Voltregà. Fou fill del també polític i empresari Josep Lacambra i Saborit i rebesnet dels fundadores de la dinastia, Francesc Lacambra i Terradelles (1760-1824) i Francesc Lacambra i Pont (1790-1870).[2] La seva mare fou Esperança Lacambra i Rosell (? - 1919), de Barcelona, cosina del seu pare.[3]
Va dirigir les empreses Francisco Lacambra Lacambra i Talleres Españoles de Sant Hipòlit de Voltregà, la colònia La Farga Lacambra de Torelló (avui La Farga Group) i els tallers de La Maquinista Terrestre y Marítima, situada a la Barceloneta. També fou conseller del Banc de Catalunya i del Banc de Crèdit Local.[4]
Fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera, en 1924 i 1930. El 1926 el rei Alfons XIII va visitar la seva factoria a Sant Hipòlit i el 1927 li concedí el comtat de Lacambra. També va rebre la Medalla d'Or del Treball.[5]
Es va casar en febrer de 1916 amb Maria Teresa Estany i Gimeno (també escrit Jimeno i Jimena, 1895-1986)[6] i van tenir cinc fills: Maria Esperança, Francesc Josep, Maria Teresa, Maria Josepa i Maria Lluïsa Lacambra i Estany.[7]