From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830). Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1825 fins a la seva mort l'any 1830. Malgrat tot, des de l'any 1812, quan fou nomenat regent, exercí el poder de facto al Regne més meridional de la península italiana.[1]
Nascut al Palau Reial de Nàpols el dia 14 d'agost de l'any 1777 essent fill del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.[1] El príncep napolità era net del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia d'una banda, i de l'altra ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
Com a conseqüència de la mort del seu germà gran, el príncep heretà el ducat de Calàbria i el títol de príncep hereu del Regne de les Dues Sicílies.
L'any 1799 i posteriorment des de l'any 1806 i fins a l'any 1814 residí amb la seva família a l'illa de Sicília, a conseqüència de l'ocupació francesa de la part continental del Regne. Al llarg de l'estada a Sicília pactà amb els anglesos una modernització general del Regne alhora que aconseguia que la seva mare, la totpoderosa arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, fos exiliada a Viena on morí l'any 1814.
El llavors duc de Calàbria esdevingué ja, fins a la seva mort, l'home més fort del Regne. Fins a l'any 1820 el duc de Calàbria romangué a Sicília i només tornà a Nàpols arran de la revolta liberal de 1820. Fou el mateix Francesc qui pactà la intervenció de la Santa Aliança al Regne de les Dues Sicílies.
A la mort del rei Ferran I de les Dues Sicílies, el duc de Calàbria ascendí a la Corona, era l'any 1825. Ja des de l'any 1820 la política de Francesc era consistent en una terrible repressió vers els liberals que no cessà arran de la seva pujada al tron. Malgrat que portà a terme mesures econòmiques i militars mínimament significatives el seu regnat no fou crucial pel Regne de les Dues Sicílies a conseqüència de la seva brevetat.
El rei Francesc I de les Dues Sicílies moria l'any 1830 al Palau Reial de Nàpols. El succeí el seu fill, el duc de Calàbria, que adoptà el nom de Ferran II de les Dues Sicílies.
L'any 1796 es casà amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella establerta a Nàpols tingué dos fills:
L'arxiduquessa Maria Clementina morí l'any 1801 a Nàpols i el príncep es tornà a casar amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, amb la qual tingué dotze fills:
El fort caràcter de la seva mare, l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria feu que al llarg de molts anys el príncep es mostrés reservat, apocat i molt depenent de les volutants polítiques maternes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpg)
