Francesc Bellmunt i Moreno (Sabadell, 1 de febrer de 1947)[1] és un director de cinema, guionista i productor català. Ha intervingut com a director i guionista en vint llargmetratges dels que destaquen els documentals La Nova Cançó, Canet Rock[2] i La Torna, les comèdies L'orgia,[3] La ràdio folla, La quinta del porro,[4] Pa d'àngel i Un parell d'ous a més de les ficcions històriques El complot dels anells i Monturiol, el senyor del mar. També ha dirigit les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les de Ferran Torrent, Un negre amb un saxo i Gràcies per la propina. La seva pel·lícula més recent, Lisístrata (Lysistrata), és l'adaptació del còmic que el dibuixant alemany Ralf König va crear inspirant-se en el text antibel·licista d'Aristòfanes.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1947  (77 anys)Sabadell (Vallès Occidental) |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, escriptor, productor de cinema |
    | |
Ha produït per a televisió amb la productora Fairplay Produccions S.A. (1989) la comèdia de situació de tretze capítols Happy house [5][6](RTVE) i el 2006 la sèrie policíaca Àngels i Sants (TVC) de Pau Freixas.
Des de l'any 1974 participa en activitats de política cinematogràfica relacionades amb el cinema català com ara la fundació de l'Institut del Cinema Català (1974), del Col·legi de Directors de Cinema, de l'associació de productors Barcelona Audiovisual i del Col·legi de l'Audiovisual de Catalunya formant part de la seva Junta des del 2004. Del 2007 al 2012 ha estat conseller de la corporació de Radiotelevisió Espanyola proposat per Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 2010 col·labora en la fundació del Cercle de Cultura, associació de la qual n'ha sigut el president des del maig de 2014 al juny de 2017.
Poesia
L'octubre de 2021 publica a Tushita Edicions el llibre de poemes El cos de l'ombra amb pròleg de Xavier Bru de Sala i el setembre de 2022, amb la mateixa editorial, el segon poemari Des dels cairats. L'any 2024 ha publicat a la col·lecció Quarteres el seu tercer recull Dret sobre els meus pecats amb pròleg de Josep Bargalló i Valls.
Filmografia
Com a director
- 1971, Pastel de Sangre (sketch)
- 1975, Robin Hood nunca muere
- 1975, Canet Rock documental
- 1975, La Nova Cançó (documental)
- 1977, La Torna (pel·lícula)
- 1978, L'Orgia
- 1979, Salut i força al canut
- 1980, La quinta del porro
- 1983, Pa d'àngel
- 1984, Un parell d'ous
- 1985, La ràdio folla
- 1988, El complot dels anells
- 1988, Un negre amb un saxo
- 1990, Rateta, rateta
- 1993, Monturiol, el senyor del mar
- 1995, Escenes d'una orgia a Formentera
- 1996, Gràcies per la propina
- 2000, Lisístrata (Lysistrata)[7]
Com a productor
- 1988, El complot dels anells
- 1988, Un negre amb un saxo
- 1990, Rateta, rateta
- 1993, Monturiol, el senyor del mar
- 1995, Escenes d'una orgia a Formentera
- 1996, Gràcies per la propina
- 2000, Lisístrata (Lysistrata)
Com a productor de televisió
- 1994, Quin curs, el meu tercer, telefilm (TVC)
- 1996, Junts, telefilm (TVC)
- 1999, Happy House, sèrie (RTVE)
- 2002, Nines russes, telefilm (TVC)
- 2006, Àngels i Sants, sèrie (TVC)
- 2007, Folie a deux, telefilm (TVC)
- 2008, Plou a Barcelona, telefilm (TVC)
- 2008, Peixos al desert, telefilm (TVC)
- 2008, Automàtics, telefilm (TVC)
- 2009, Rhesus, minisèrie (TVC)
Com a documentalista
[10]Referències[11]
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
