Fotosíntesi anoxigènica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fotosíntesi anoxigènica és el procés fototròfic en què es captura l'energia de la llum i es fixa en ATP (fosforilació oxidativa), sense la producció d'oxigen. L'aigua no s'usa com a donador d'electrons, com passa a la fotosíntesi oxigènica que realitzen les plantes, sinó que usen donadors alternatius. Hi ha diversos grups de bacteris capaços de realitzar fotosíntesi anoxigènica. Els bacteris verds del sofre, els bacteris verds no del sofre, els bacteris porpra, els Acidobacteria fototròfics i Heliobacteria fototròfics.[1][2]
- 6 H₂O + 6 CO₂ + llum → C₆H₁₂O₆ + 6 O₂ (equació global de la fotosíntesi oxigènica)
- 12 H₂S + 6 CO₂ + llum → C₆H₁₂O₆ + 6 H₂O + 12 S (equació global de la fotosíntesi anoxigènica fent servir sulfur d'hidrogen com a acceptor d'electrons)
- 4 Fe2+ + CO₂ + 11 H₂0 → 4 Fe(OH)₃ + (CH₂0) + 8 H+ (equació simplificada de fotosíntesi anoxigènica proposada per a alguns bacteris porpres, l'acceptor d'electrons és l'òxid ferrós)[3]
Altres acceptors d'electrons són usats com ara altres formes oxidades del sofre com el sofre molecular (S0) o el tiosulfat (S₂O₃2−) o inclús molècules orgàniques com el format i l'oxalat[4]
La fototròfia és el procés pel qual els organismes capturen l'energia de la llum (fotons) i l'emmagatzemen com a energia química en forma d'ATP i/o poder reductor en forma de NADPH. Hi ha dos tipus principals de fototròfia: La clorofototròfia basada en clorofil·la i la retinalfototròfia basada en rodopsina. La clorofototròfia es pot subdividir en fotosíntesi oxigènica i anoxigènica. Per fer la fotosíntesi els organismes fotosintètics oxigènics i anoxioxigènics realitzen dues vies metabòliques similars, per a completar la fotosíntesi. Aquestes són conegudes col·loquialment com a "reaccions lluminoses" (obtenció d'energia) i "reaccions fosques" (fixació de carboni).
Els fotòtrofs anoxigènics tenen pigments fotosintètics anomenats bacterioclorofil·les (similars a la clorofil·la present en eucariotes). La bacterioclorofil·la A i B tenen longituds d'ona d'absorbància màxima a 775 nm i 790 nm, respectivament, en èter. In vivo però, a causa d'estructures de ressonància compartides, aquests pigments presenten un màxim d'absorbància a longituds d'ona a l'infraroig proper. Les bacterioclorofil·les c-g tenen el corresponent pic d'absorbància a longituds d'ona blaves més quan es dissolen en un dissolvent orgànic, però de la matixa manera es desplaça cap al vermell en condicions naturals (amb l'excepció de la bacterioclorofil·la f, que no s'ha observat de manera natural).