Fortalesa de Babilònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fortalesa de Babilònia (àrab: حصن بابليون, Ḥiṣn Bābilyūn; copte: ⲡⲁⲃⲓⲗⲱⲛ o Ⲃⲁⲃⲩⲗⲱⲛ)[1] és una antiga fortalesa del delta del Nil, situada a la zona coneguda avui com el Caire copte. Està situada a l'antiga zona del nomós d'Heliòpolis, a la riba est del Nil, a 30° de latitud nord, prop de l'inici del Canal dels Faraons, també anomenat Canal de Ptolemeu o Canal de Trajà, que anava des del Nil fins al Mar Roig.
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Fortalesa ![]() | |||
Cronologia | ||||
setge de la fortalesa de Babilònia ![]() | ||||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | governació del Caire (Egipte) ![]() | |||
| ||||
Va ser el límit entre el Baix Egipte i l'Alt Egipte, on les embarcacions pagaven peatges en pujar o baixar el Nil. Diodor de Sicília atribueix l'erecció del primer fort als captius assiris rebels durant el regnat de Sesostris, mentre Ctèsies de Cnidos el data a l'època de Semíramis;[2] en canvi Flavi Josep atribueix la seva estructura a alguns seguidors babilònics de Cambises, l'any 525 aC,[3] la qual cosa sembla el més probable.[cal citació] Posteriorment, els romans van construir una nova fortalesa més a prop del riu, amb una construcció típicament romana de bandes blanques i vermelles.
Dins del recinte de la fortalesa hi ha el Museu Copte, un convent i diverses esglésies, com ara l'església de Sant Jordi i l'església penjant.