Font Crown
obra interactiva d'art públic i vídeoescultura / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Font Crown (The Crown Fountain) és una obra interactiva d'art públic i vídeoescultura radicada al parc del Mil·lenni de Chicago, localitzat a l'àrea comunitària coneguda com The Loop.[Nota 1] Dissenyada per l'artista barceloní Jaume Plensa i creada per Krueck and Sexton Architects, l'obra va ser mostrada en públic per primera vegada al juliol de 2004.[1][2] Està formada per una piscina d'escassa profunditat de granit negre, amb una làmina d'aigua reflectora entre dues torres de maó de vidre. Les torres tenen una altura de 50 peus (15 m), i disposen de díodes lluminosos (leds) per mostrar vídeos digitals en les cares que donen a la piscina de granit.[1] El disseny i la construcció van tenir un cost de 17 milions de USD.[3] De maig a octubre funciona generalment amb aigua, que cau en cascada de manera intermitent per les dues torres i regalima a través d'un filtre obert en la part frontal de cada torre.[4]
Crown Fountain (anglès) | ||||
---|---|---|---|---|
Tipus | obra escultòrica i font | |||
Creador | Jaume Plensa i Suñé | |||
Creació | 2004 | |||
Gènere | art digital i art públic | |||
Localització | ||||
Col·lecció | ||||
Municipi | Illinois (EUA) | |||
Localització | Millennium Park (en) | |||
| ||||
Veïns i crítics l'ha elogiat per motius artístics i d'entreteniment.[5][6] Incorpora algun dels temes i motius constants en l'obra de Plensa, com és el dualisme que es manifesta en la llum i l'aigua, i s'estén a la tecnologia del vídeo.[7] La forma com se serveix de l'aigua és única si es compara amb qualsevol altra font de Chicago, per la manera en què promou la interacció física entre el públic i l'aigua. La font tant com el propi parc permet un alt grau d'accessibilitat, gràcies al seu disseny universal.[8]
La font també ha estat motiu de controvèrsia en major mesura que qualsevol altra de les obres realitzades al parc. Abans fins i tot que s'iniciés la seva construcció va haver-hi dubtes sobre la seva altura, que podria violar la tradició estètica del parc. Una vegada conclosa va sorgir una polèmica per la instal·lació de càmeres de vigilància a la part alta de la font, immediatament retirades per les protestes públiques.
Però després d'aquests polèmics començaments la font s'ha obert camí en la cultura popular de Chicago, en convertir-se en un lloc de trobada i molt atractiu per als fotògrafs. A més, encara que alguns dels vídeos mostren paisatges, són més notables els que presenten rostres dels propis ciutadans, de manera que són molts els que visiten la font amb l'esperança de veure les seves cares projectades en alguna de les dues pantalles de la font.[9] Així mateix, funciona com a àrea pública de jocs i ofereix als visitants la possibilitat d'escapar de les altes temperatures de l'estiu, a més de permetre que els nens juguin amb l'aigua de la font.[10]