Flâneur
oci o home d'oci / From Wikipedia, the free encyclopedia
El mot flâneur (/n/ flɑnœʀ) prové del francès, i significa 'passejant', 'rodaire'. La paraula flânerie 'vagareig' es refereix a l'activitat pròpia del flâneur: vagar pels carrers, errar sense rumb, sense objectiu, obert a totes les impressions que se li ofereixin. És un terme conegut sobretot per la seva associació amb la figura de Charles Baudelaire, que la fa servir per a caracteritzar l'artista amb esperit independent, apassionat, imparcial. Es relaciona amb la figura del dandy, el final de segle i l'esteticisme anglès.
Sota la influència de Georg Simmel, el filòsof alemany Walter Benjamin (traductor a la llengua alemanya del mateix Baudelaire) donà un desenvolupament més gran a aquesta noció, i des de les seves aportacions, multitud d'altres pensadors han treballat sobre el concepte, lligant-lo a les condicions de la modernitat, a l'aparició de les grans metròpolis del segle xix, a la influència de l'urbanisme i a la idea del cosmopolitisme.[1]