Flota del Mar Negre
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Flota del Mar Negre (rus: Черноморский флот Txernomorski flot) és una gran subunitat estratègica que depèn de l'Armada Russa, que opera al mar Negre i en el Mar Mediterrani des de finals del segle xviii. Els navilis de guerra tenen base en diversos ports del Mar Negre i del Mar d'Azov, mentre que l'aviació i resta de comandàncies estan repartides en diverses bases de Crimea (Ucraïna) i el krai de Krasnodar (Rússia).
Черноморский флот ВМФ России | |
Insígnia de la Flota del Mar Negre | |
Tipus | flota russa |
---|---|
Seu | Sebastòpol |
Data de lleva | 13 de maig de 1783 |
Fundació | 13 maig 1783 |
Fundador | Grigori Potiomkin |
Dissolució | en actiu |
País | Rússia |
Branca | Armada Russa |
Part de | Armada de Rússia, Districte Militar del Sud, Marina Imperial Russa i Marina Soviètica |
Mida | 11.000 (incloent infanteria de marina) |
Quarter general | Sebastòpol |
Comandants | |
Comandant actual | Vice-almirall Aleksandr Vitko |
Oficials destacats | Fiódor Uixakov Aleksandr Serguéievitx Ménxikov Aleksandr Koltxak Serguei Gorxkov Ivan Iumàixev Vladímir Afanàssievitx Kassatónov Vladímir Massorin Ievgueni Ivànovitx Alekséiev |
Guerres i batalles | |
Batalla de l'estret de Kertx Guerra de Crimea Guerra russojaponesa Primera Guerra Mundial Guerra Civil Russa Segona Guerra Mundial Guerra del Yom Kippur Guerra a Ossètia del Sud (2008) Crisi de Crimea | |
Cultura militar | |
Condecoracions |
S'atribueix la creació de la Flota del Mar Negre a Grigori Potiomkin el 13 de maig de 1783, després de l'annexió de Crimea sota el regnat de Catalina la Gran i la creació d'una important base militar, situada a la ciutat de Sebastòpol (actual Ucraïna). L'expansió cap al sud de l'Imperi Rus a la fi del segle xviii els va portar a enfrontar-se amb el seu major rival a la regió del Mar Negre, l'Imperi Otomà. La Flota del Mar Negre va vèncer als turcs el 1790, va combatre contra els otomans durant la Primera Guerra Mundial, contra la flota romanesa durant la Segona Guerra Mundial i va mantenir breus combats contra l'Armada de Geòrgia en el transcurs de la Guerra a Ossètia del Sud (2008)[1]
La desintegració de la Unió Soviètica i la independència d'Ucraïna el 1991 va portar a la signatura de diversos acords per permetre la continuïtat de la presència de forces de la Federació Russa a Crimea i el manteniment de les bases de la Flota del Mar Negre.[1]