Florencio García Goyena
jurista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Florencio García Goyena (Tafalla, 27 d'octubre de 1783 - Madrid, 3 de juny de 1855) fou un jurista i polític navarrès, ministre i president de govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1783  Tafalla (Navarra) | ||||||||||||||
| Mort | 3 juny 1855 (71 anys) Madrid | ||||||||||||||
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |||||||||||||||
| 31 d'agost de 1847 – 4 d'octubre de 1847 | |||||||||||||||
| Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||
| 3 de setembre de 1847 – 4 d'octubre de 1847 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
| Ocupació | polític, jutge, advocat, jurista | ||||||||||||||
| Partit | Partit Moderat | ||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Va cursar els seus estudis de dret a les Universitats de Madrid i Salamanca. En 1823 es va exiliar a França per les seves idees liberals, tornant a la mort de rei Ferran VII d'Espanya.
Va ocupar els càrrecs de síndic-consultor de les Corts i Diputació Foral de Navarra, fiscal criminal a Burgos, corregidor de Guipúscoa, governador civil de Granada i Saragossa[1] regent de les audiències de València i Burgos en 1836, magistrat i president de la Sala d'Índies del Tribunal Suprem, formà part de la Comissió de Codificació amb Joaquín Pacheco en el gabinet de Joaquín María López López en 1843 i ministre de justícia i president del Govern entre setembre i octubre de 1847.[2]
Incorporat aviat a la Comissió General de Codificació, a partir de 1846 va participar decisivament en l'elaboració del projecte de Codi Civil d'Espanya de 1851, tenint per base el Codi Civil Francès, passant a la posteritat com el seu principal redactor. En 1845 fou nomenat senador vitalici.[3]
Admirador, en matèria penal, del jurista britànic Sir William Blackstone i de l'escola penal anglesa, excepte en el referent a la institució del Jurat, i poc inclinat a les idees de Cesare Beccaria en l'extrem d'aplicació de la pena màxima, va posar fre als drets forals, i va introduir l'habeas corpus en la legislació espanyola.[4]
- Código criminal español según las leyes y prácticas vigentes (1843)
- Concordancias, motivos y comentarios al Código Civil español (1852).[2]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
