Fill Predilecte d'Andalusia és un títol honorífic aprovat el dia 10 d'agost, per decret 156/1983, pel qual es reconeixen els mèrits excepcionals o la distinció dels qui en relació amb la regió andalusa, pel seu treball o actuacions, científiques, socials o polítiques, que hagin redundat en benefici d'Andalusia, es consideri que siguin creditors d'aquest premi, concedit per la Junta d'Andalusia. És la més alta distinció de la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
S'atorga per acord del Consell de Govern, prèvia proposta del President de la Junta d'Andalusia, tramitant-se expedient per la Conselleria de la Presidència. Amb caràcter exclusivament honorífic, el guardó no comporta premi econòmic algun. Els noms de les persones agraciades amb el títol són inscrits en un registre anomenat "Llibre d'Or d'Andalusia". La concessió consisteix en una medalla on constarà la inscripció de Fill Predilecte d'Andalusia, i una placa de plata gravada on s'explica detalladament el motiu de la concessió. Només es concediran deu medalles anualment, excepte excepcions de Consell de Govern. Per a tal còmput no es tenen en compte les lliurades per cortesia o reciprocitat, ni les lliurades a títol pòstum. El lliurament només es farà en acte públic i solemne presidit pel President de la Junta d'Andalusia, en presència del Consell de Govern, i si pot ser coincidint amb la celebració del Dia d'Andalusia, excepte acord d'una altra data. Podrà ser revocada la concessió quan el titular es comporti públicament de forma contrària a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, principis de la Constitució Espanyola de 1978 i a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, o atempti a la dignitat dels seus interessos bàsics. Els distingits reben el tractament de Excelentíssim Senyor.
José Saramago (fill predilecte d'Andalusia 2007) va improvisar el seu discurs completament, per primera vegada en la història d'aquests premis. Felipe González improvisaria en 1998 part del discurs, però no íntegrament.
Durant el discurs, a José Saramago li va caure la medalla a terra, i hagué d'ajupir-se a agafar-la. En continuar va dir: «Això podria resoldre's amb un refrany en llatí: Sic transit gloria mundi»,[6] cosa que arrencà l'ovació del públic.
.svg)
