Fidel Enric Raurich i Sas
farmacèutic i catedràtic de farmàcia català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fidel Enric Raurich i Sas (Barcelona, 10 de setembre de 1892 - Barcelona, 25 de maig de 1978) fou un farmacèutic, físic, químic i catedràtic de farmàcia català.
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 10 setembre 1892 ![]() Barcelona ![]() | ||||||||
Mort | 25 maig 1978 ![]() Barcelona ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Madrid ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | físic, farmacèutic, químic, professor d'universitat ![]() | ||||||||
Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Madrid Universitat de Santiago de Compostel·la Casa de la Caritat de Barcelona ![]() | ||||||||
Membre de |
Fill del farmacèutic Fidel Raurich Cañellas, va estudiar el batxillerat a les Escoles Pies de San Antón de Barcelona fins al 1910. Més endavant, estudià Farmàcia i es llicencià per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari el 1915. Tres anys més tard, el 1918, es doctorà a la Universitat de Madrid també amb premi extraordinari, amb la tesi “El ácido silicotúngstico en la determinación cuantitativa de la morfina y de la atropina contenidas en la tintura de opio y belladona”, que es publicà el 1919. Guanyà per oposició la Càtedra de Tècnica Física i Anàlisi Químic a la Facultat de la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1925, que ocupà fins al 1928. El 1926 fou pensionat per estudiar a Lausana i Ginebra amb el professor Dubrix i Dutoit. El 1928 sol·licità l'excedència per passar a l'Instituto Oficial de Control de Medicamentos, que més tard s'anomena de Farmacobiologia, on fou director de la Secció de Química fins a l'any 1940. Continuà la seva tasca docent com a auxiliar temporal d'Anàlisi Químic de medicaments orgànics en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid entre 1934 i 1935, i Auxiliar temporal de Química inorgànica farmacèutica entre 1935 i 1936. Finalment, en juliol de 1940, ocupà la Càtedra de Tècnica Física aplicada a la Farmàcia i la d'Anàlisi Químic a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que ocupà fins a la seva jubilació el 1962, i de la qual també fou vicedegà. També fou farmacèutic de la Casa de la Caritat de Barcelona des de 1945 fins al 1962. Va pertànyer a diverses acadèmies i institucions científiques. Així, fou membre de les Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on fou Bibliotecari arxiver de 1946 a 1958, i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 1962, en la qual també ocupà el càrrec de president entre els anys 1963 i 1964. També fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, i fou president de la Secció de Barcelona de la Reial Societat Espanyola de Física i Química. El 1941 fou elegit i el 1942 ingressà com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Fora de l'Estat espanyol també fou membre de la Chemical Society de Londres.[1][2][3]
Entre les seves publicacions de tota mena, de les quals existeixen al voltant de cent, la major part són treballs d'investigació científica, especialment en els camps de la Química analítica i la Física aplicada.[1]