Fiat G.50
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Fiat G.50 Freccia ("Fletxa") era una caça desenvolupat per la companyia Fiat en Itàlia al principi dels anys trenta. Era un disseny molt modern tractant-se del primer monoplà completament metàl·lic en servei italià. També tenia un tren d'aterratge completament retràctil i una cabina coberta.[1][2]
Tipus | fighter monoplane with 1 engine (en) i land-based fighter monoplane (en) |
---|---|
Fabricant | Fiat Aviazione (en) |
Dissenyat per | Giuseppe Gabrielli |
Primer vol | 26 febrer 1937 |
Armament habitual |
|
En servei | 1938 – 1946 |
Ús | combat air patrol (en) |
Operador/s | |
Conflicte | Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial |
Propulsor | Fiat A.74 R1C.38 (en) |
Construïts | 833 |
El primer vol fou el 26 de febrer de 1937 i l'any següent entraren en l'arsenal de la Regia Aeronautica sent alguns exemplars transferits a l'Aviazione Legionaria servint al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola. Aquest va ser el baptisme de foc de l'aparell i on aconseguí bona reputació de ser molt maniobrable i ràpid.
No obstant això durant les etapes inicials de la Segona Guerra Mundial es feren obvies les seues limitacions: armament inadequat comprès per dues metralladores Breda-SAFAT de 12.7mm i exposició del pilot al foc enemic a causa de l'elevació de la cabina. Així i tot, continuà servint en quasi tots els fronts italians: Europa occidental, Àfrica del Nord, els Balcans i Itàlia. Així desenvolupà certa rivalitat amb l'aparell de prestacions similars Hawker Hurricane, creació britànica, durant aquests duels els G.50 demostraren ser lleugerament inferiors en rang i velocitat, cosa que provocà la creació un programa de millores a la fi d'incrementar el seu rang.
L'aparell va ser exportat als distints aliats d'Itàlia durant el conflicte com ara Croàcia i Finlàndia, que revé 35 aparells sent aquests emprats durant la Guerra d'Hivern i la Guerra de Continuació contra la Unió Soviètica durant les quals, suposadament, obtingueren una ràtio de victòries de 33:1.