festes tradicionals d'Algemesí From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor de la seua patrona, la Mare de Déu de la Salut. Se celebren els dies 7 i 8 de setembre de cada any. Aquesta festivitat rememora la troballa de la imatge per un veí de la població en l'any 1247.
| |||
| Tipus | festival  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Mare de Déu de la Salut | ||
| Dia | 7 de setembre 8 de setembre | ||
| Localització | Algemesí (la Ribera Alta) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Patrimoni cultural | |||
| Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | |||
| Data | 2011 | ||
| Identificador | RL/00576 | ||
|
| |||
| Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià | |||
| Identificador | 46.029-9998-000001 | ||
La festa compta amb diversos reconeixements pel seu interès cultural i patrimonial, el més important de tots i de caràcter internacional és el de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, atorgat per la UNESCO el novembre de 2011.[1] També està declarada Festa d'Interès Nacional des del 1977 i Meravella Valenciana des del 2008.[2]
Les festes estan compostes de dos dies i tres processons: La Processó de les Promeses, la Processoneta del Matí i la Processó de Volta General.
El set de setembre quan cau la vesprada, les campanes de la basílica de Sant Jaume inicien el Repicament de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'immediat inici de la festa, que ressona en tota la ciutat.
Quan cessa el repicament i el silenci que descendeix del campanar anuncia que les portes de la basílica estan a punt d'obrir-se, sonen les primeres notes de dolçaina i els balls comencen la primera de les processons, la de les promeses, en honor de la gran quantitat de veïns que participen. La Muixeranga alça les seues torres, ressonen els colps dels Bastonets, volen els pulcres vestits de la Carxofa, els Arquets i els Pastorets, sona el Bolero de les Llauradores mentre els tornejants redoblen els seus passos de guerrers.
La processó, que s'inicia amb els misteris i martiris, té un orde escrupolós amb les torres de la Muixeranga en segon lloc, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, el Bolero o Llauradores. La segona part de la processó és la religiosa. Encapçalada per la Creu Major la segueixen els Tornejants, l'estendard de la Mare de Déu, el públic i els festers.
El matí del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra la coneguda com a processoneta del matí, la qual ofereix una sèrie de matisos i detalls únics que la llum del dia regala al visitant que contempla aquest tradicional espectacle. Aquesta és la més breu però la més intensa i visitada de les processons. En els pocs metres que separa la Capella de la Trobada de la basílica de Sant Jaume, tots els balls es concentren al llarg del carrer Berca i la plaça del Carbó.
Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la basílica de Sant Jaume. Dins un espai reduït de la plaça Major tots els balls dansen al mateix temps.
Amb la façana de la basílica com a teló de fons, tots els balls dansen al mateix temps, mentre els portadors de la imatge realitzen un al·legòric triple intent d'entrada.
La processó anomenada de La Volta Gran, és la més llarga amb més de 7 hores de duració, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la basílica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, encara que no hi ha cap horari establit, passades les dues de la matinada. En aquesta processó els tradicionals balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre les festes.
En totes les processons es fan una sèrie de balls originaris del municipi, els quals són:
| La Muixeranga |
|
|
| Interpretada per Xavier Richart. |
El 2019 hi hagué una polèmica al voltant del ball dels Tornejants, un dels balls que componen les festes. La polèmica va provocar la dimissió del mestre de Tornejants Juanfran Felici.[6] La dimissió fou motivada per la resistència que va trobar el mestre entre els membres dels Tornejants per a la incorporació de la dona al ball.[5] Aquell mateix any, finalment, els membres dels Tornejants que s'oposaven a la incorporació de la dona hagueren de cedir i una dona va poder ballar per primera vegada en la història dins la Processó la Dansa dels Tornejants, tal com proposava Juanfran Felici.[7]Així i tot, el mestre dels Tornejants no es va reincorporar al seu lloc.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
