From Wikipedia, the free encyclopedia
Fernando Uriarte Galainena (26 desembre de 1910,?[1] - 4 de febrer de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. El 1941 formà part de la Divisió Blava.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 de desembre de 1910 |
Mort | 4 de febrer de 1999 (als 88 anys) |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista Alemanya Nazi |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria Divisió Blava |
Rang militar | Coronel |
Conflicte | Guerra Civil Espanyola Segona Guerra Mundial |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis (1942) Creu de Ferro de 2a classe (1944) Medalla de Patiments per la Pàtria (1986) Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild |
Era fill de Emilio Javier de Uriarte Clavería i de Justina de Galainena y Fagoaga. Es casà amb Pilar Rivera Correa i tengueren set fills.[2] El 1933 fou ascendit a tinent i destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2.[3]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes a Andratx i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[4] Probablement també participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca.
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península quedant a disposició del General en Cap de les Forces Militars del Marroc.[5] El 1938 passà de la 5a Regió Militar al Regiment Taxdir, núm. 7, en comissió.[6] Fou ingressat a l'hospital de Saragossa el 1938.[7] El 1940 fou destinat del primer Regiment de la Divisió de Cavalleria al Regiment Mixt de Cavalleria, núm. 2, a Melilla.[8] El 1941 formà part de la Divisió Blava com a cap del 2n esquadró del Grup d'Exploració 250. El desembre fou ferit i l'abril de 1942 li concediren la Creu de Ferro de 2a classe i fou evacuat a Espanya.[9] El 1942 fou destinat al batalló de cavalleria marroquí escolta del dictador Franco.[10] El 1944 li concediren la Medalla de Patiments per la Pàtria i el declararen cavaller mutilat útil.[9] El 1947 era comandant i ajudant de camp del general José Rivera Juer.[11] El 1966 era tinent coronel i fou nomenat ajudant de camp del general Manuel Díez-Alegría.[12] El 1969 havia ascendit a coronel i dirigia l'eguassada militar de Jerez de la Frontera.[13] El 1986 era general de brigada honorari i li concediren la Creu de la Reial i Militar Orde de sant Hermenegild.[14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.