Fernando Marías Amondo

Fernando Marías Amondo (Bilbao, 13 de juny de 1958 - Madrid, 5 de febrer de 2022) fou un escriptor i guionista basc en llengua castellana.^[1] El 1975 es va traslladar a Madrid per estudiar cinema. La seva primera novel·la, La luz prodigiosa (1990), va guanyar el Premi Ciutat de Barbastro. El 2001, amb la novel·la El niño de los coroneles, va guanyar el Premi Nadal.^[2] Va escriure, amb Juan Bas, la sèrie de culte Páginas ocultas de la historia i els guions de les pel·lícules El segon nom (Paco Plaza, 2001) i La luz prodigiosa (Miguel Hermoso, 2003), basada en la seva novel·la homònima.

Fernando Marías Amondo

(2007)
Biografia
Naixement	13 juny 1958 Bilbao (Biscaia)
Mort	5 febrer 2022 (63 anys) Madrid
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional i literatura castellana
Ocupació	escriptor, guionista, novel·lista
Família
Germans	Luis Marías Amondo
Premis
(2006)  Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles, per l'obra Cielo abajo (es) (2001)  Premi Nadal de novel·la, per l'obra El niño de los coroneles (es)
Lloc web	fernandomarias.com

Obra

Narrativa

• La luz prodigiosa (1990).
• Esta noche moriré (1992).
• Páginas ocultas de la historia (1997), escrita amb Juan Bas.
• Los fabulosos hombres película (1998).
• El niño de los coroneles (2001).
• La batalla de Matxitxako (2001).
• La mujer de las alas grises (2003).
• Invasor (2004).
• Cielo abajo (2005).
• El mundo se acaba todos los días (2005).
• Zara y el librero de Bagdad (2008)..
• Todo el amor y casi toda la muerte (2010).
• El silencio se mueve (2010).
• La isla del padre (2015).

Guions

• El segon nom (2001)
• La luz prodigiosa (2002)
• Invasor (2012)

Premis

• 1990: Premi Ciutat de Barbastre per La luz prodigiosa.
• 2001: Premi Nadal de novel·la per El niño de los coroneles.
• 2005: Premi Dulce Chacón de Narrativa Espanyola per Invasor.
• 2005: Premi Anaya per Cielo abajo.
• 2005: Premi Ateneo de Sevilla per El mundo se acaba todos los días.^[3]
• 2006: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per Cielo abajo.^[4]
• 2008: Premi Gran Angular de literatura juvenil per Zara y el librero de Bagdad.
• 2010: Premi Primavera de novel·la per Todo el amor y casi toda la muerte.^[5]
• 2015: Premi Biblioteca Breve per La isla del padre.^[6]

Referències

1. «Fernando Marías Amondo» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 11 gener 2020].
2. «El guionista Fernando Marías gana el Nadal» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-2001. ISSN: 1134-6582.
3. «Fernando Marías obtiene el premio Ateneo de Sevilla de novela» (en castellà). ABC, 17-06-2005. [Consulta: 11 gener 2020].
4. «Fernando Marías, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil por» (en castellà). La Vanguardia, 16-10-2006. [Consulta: 11 gener 2020].
5. «Fernando Marías, Premio Primavera de Novela» (en castellà). Europa Press, 24-02-2010. [Consulta: 11 gener 2020].
6. «Fernando Marías, Premio Biblioteca Breve por 'La isla del Padre'» (en castellà). Público, 09-02-2015. [Consulta: 11 gener 2020].

Premis i fites
Precedit per: Lorenzo Silva El alquimista impaciente	Premi Nadal de novel·la 2001	Succeït per: Ángela Vallvey Los estados carenciales
Precedit per: Rafael Torres Los náufragos de Stambroock	Premi Ateneo de Sevilla 2005	Succeït per: Eugenia Rico El otoño alemán
Precedit per: Antonio Rodríguez Almodóvar El bosque de los sueños	Premi Nacional de literatura infantil i juvenil 2006	Succeït per: Jordi Sierra i Fabra Kafka y la muñeca viajera
Precedit per: Luis Sepúlveda La sombra de lo que fuimos	Premi Primavera de Novel·la 2010	Succeït per: Raúl del Pozo El reclamo