actriu brasilera From Wikipedia, the free encyclopedia
Arlette Pinheiro Esteves da Silva, coneguda artísticament com a Fernanda Montenegro (Rio de Janeiro, Brasil, 16 d'octubre de 1929) és una actriu brasilera de cinema, teatre i televisió.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Arlette Pinheiro Esteves Silva  16 octubre 1929 (95 anys)Rio de Janeiro (Brasil) |
| Ciutadania |  Brasil |
| Formació | Colégio Pedro II |
| Lateralitat | dretana |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de televisió, actriu de cinema |
| Activitat | 1950 - |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Fernando Torres (1954–2008) |
| Fills | Cláudio Torres, Fernanda Torres |
| Premis | |
| |
      
| |
Arlette Pinheiro Esteves da Silva va néixer el 16 d'octubre de 1929 a Rio de Janeiro. Va adoptar el nom de "Fernanda" perquè va pensar que sonava bé. "Montenegro" va sortir del nom del seu metge de família.
A finals dels 40, va traduir i va adaptar obres de teatre famoses per a la ràdio. Va començar la seva vida artística en el teatre amb l'obra Alegres Canções nas montañas el 1950. Entre els seus companys estaven Fernando Torres, que aviat es convertiria en el seu marit. A continuació, va utilitzar com a nom de matrimoni Arlette Pinheiro Monteiro Torres. En els següents anys, va treballar amb altres grans actors com Sérgio Britto, Cacilda Becker, Nathália Timberg, Cláudio Corrêa i Castro i Ítalo Rossi.
A començaments dels anys 60 es va mudar a São Paulo, on va treballar en moltes obres de teatre i també va començar a treballar en la televisió. La seva primera telenovel·la va ser Pouco amor não é amor. El 1964 va començar a treballar també per al cinema. La seva primera pel·lícula va ser A falecida. El 1965 va néixer la seva filla Fernanda Torres. Més tard, també es va convertir en una actriu famosa.
Amb el temps, més i més èxit va tenir en les telenovel·les i obres de teatre i va arribar a rebre molts premis. Posteriorment va ser anomenada "la primera dama del teatre del Brasil". Al cinema, després d'algunes pel·lícules no gaire famoses, va treballar en Eles não usam Black-Tie (1981), aplaudida pels crítics.
El seu èxit en la televisió i el teatre va seguir, però la seva carrera cinematogràfica, malgrat que mai no es va parar, va passar en gran manera inadvertida fins a 1997, quan O que é isso, companheiro?, una candidata per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, va ser estrenada. El 1998, Central do Brasil va encantar el món. Aquesta pel·lícula, una altra candidata per a l'Oscar, va ser el moment més alt de Fernanda Montenegro en la seva carrera cinematogràfica, ja que va ser una candidata a la Millor Actriu. L'Oscar no el va rebre, però l'actriu va rebre el premi de Berlín. El 1999 va tenir un altre gran èxit en la televisió, O auto da compadecida, més tard reduït a format de pel·lícula i estrenada en els cinemes.
La seva importància és ser una de les millors actrius de Brasil i la primera llatinoamericana a rebre una nominació a l'Oscar, per la pel·lícula Central do Brasil, de 1998.
Fernanda va ser responsable del recomençament de la carrera teatral de Giulia Gam, a la seva tornada al Brasil el 1987.[1]
L'any 2021 va ser l'escollida per ocupar la cadira nº 17 de l'Academia Brasileira de Letras [2]
En més de 50 anys de carrera, ha participat en dotzenes d'espectacles teatrals, de gran varietat: des de la clàssica tragèdia grega fins a la comèdia, del musical brasiler a l'avantguarda. Sempre a prop de grans noms, des del repartiment fins a la direcció. Vet aquí alguns dels seus èxits:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
