![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Phenakistoscope_3g07690u.jpg/640px-Phenakistoscope_3g07690u.jpg&w=640&q=50)
Fenaquistoscopi
From Wikipedia, the free encyclopedia
El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos "enganyar" i scopein "examinar, mirar") va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal i va ser inventat simultàniament el 1832 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.[1][2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Phenakistoscope_3g07690u.jpg/640px-Phenakistoscope_3g07690u.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Phenakistoscope_3g07690b.gif/640px-Phenakistoscope_3g07690b.gif)
L'aparell és compost per un disc giratori de cartó, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa davant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartó gira a una velocitat adequada.